Quan a la Garrotxa hi havia llops
El naturalista Josep Maria Massip rememora el cas del llobater Pere Torrent
Pere Torrent, conegut com en Pere Cufí, nascut a les Encies pels volts del 1583, va morir penjat a la forca el 7 de novembre del 1619 a Sant Feliu de Pallerols. El tribunal de la Inquisició l'havia considerat culpable de practicar la bruixeria. Era llobater, una circumstància que va contribuir a fer-li guanyar fama de bruixot. Aquell procés va ser motiu d'un conegut treball de recerca publicat el 1968, i ara, el naturalista Josep Maria Massip ha indagat en el vessant de Cufí com a amic dels llops.
El treball l'ha publicat en un article a la revista Mètode, de la Universitat de València, amb la intenció de posar una mica de llum al desconegut món d'aquells homes. «Els llobaters –descriu Massip– eren uns personatges curiosos i obscurs que sempre cobraven per fer que els llops deixessin tranquil el bestiar (...). Eren gent temuda, perquè es deia que quan algú volia estalviar-se de pagar-los o de donar-los hospitalitat, els seus ramats eren indefectiblement empaitats pels llops.»
«Procés a un bruixot»
El caputxí Nolasc del Molar va publicar, el 1968, a Olot, Procés a un bruixot, una obra en què es descriu el judici a Torrent i que es considera un referent per conèixer la manera com la Inquisició va actuar a Catalunya. Posteriorment, Miquel Plana en va fer una edició de bibliòfil, i el 1970 Jordi Pujiula i Ricard Macias van adaptar el text per a un muntatge teatral que va dirigir Pere Planella. El cas de Torrent va tenir el seu origen en una denúncia d'una tia seva (que també acabaria sent condemnada per bruixeria) i després de saber-se que un llop havia atacat fins a matar-lo un sabater de les Planes d'Hostoles, Lleonard Hilari. Aleshores, diversos testimonis van dir que Torrent, arran d'una discussió, havia amenaçat el sabater de fer-lo matar per un dels seus llops.
Així mateix, es va tenir present que, suposadament, el llobater també havia amenaçat un pagès, Nicolau Llapart, perquè aquest li havia matat un exemplar de la seva llopada. En la declaració al tribunal, Torrent va dir que anomenava els seus llops amb noms de dimonis i –després de ser torturat– que havia estat sota inspiració del diable, el qual s'havia apoderat de quatre llobatons en una cova de Cogolls.
«Anàlisi pragmàtica»
Segons el parer de Massip, sembla que Torrent –un home «fluix d'enteniment»– tenia llops només perquè li agradava i per presumir-ne, i que aquell home no tenia els trets d'un llobater convencional. Com a mínim, no vivia d'aquesta feina (era porquerol i músic) i, a més, vivia al mateix territori on havia nascut, mentre que els llobaters solien ser gent forana. El naturalista considera el de Torrent un cas etnogràficament important, molt adient per fer una «anàlisi més pragmàtica i actual» de la controvertida història d'aquest animal, «ara que el llop ha tornat discretament a Catalunya», en referència al fet que torna a haver-hi alguns exemplars d'aquella espècie en algunes comarques del país.