Olot descobreix el seu llegat jueu

Els Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura han aconseguit certificar la presència d’una comunitat de jueus expulsats de Besiers, gràcies a una làpida sinagogal del segle XIII que va arribar a Olot l’any 1209 i que va tornar a la ciutat llenguadociana el 2014 o el 2015. Per la informació que transmet aquesta làpida, se sap que es tractava d’una comunitat establerta i organitzada que va crear a Olot estructures religioses de culte.

En concret, fa referència directa a una sinagoga i els estudiosos del tema creuen que hi havia també un micvé –bany de purificació– i una escola, com sol ser habitual, que es van habilitar en un o uns habitatges propers al riu Fluvià, en un moment en què Olot era un grup de cases arrecerades a l’entorn de l’església de Santa Maria.

Tot plegat ho explica la portaveu de l’associació olotina i historiadora, Carme Grau, que és qui fa temps va intuir la importància d’aquesta làpida, fins que, fruit dels contacte amb l’actual rabí de Besiers, van conèixer amb exactitud què explicava. Segons ella, doncs, és una làpida que van esculpir per deixar constància de l’arribada d’aquesta comunitat a Olot i n’hi ha una altra de germana a la ciutat llenguadociana, esculpida per commemorar el seu retorn.

Fins que Grau no en va intuir la seva importància, la làpida ha estat des de la dècada dels cinquanta al museu parroquial, pas previ pel museu bíblic de Girona. Es va conservar com a ara de l’altar de la capella del cementiri i es va descobrir després d’un incendi que la va afectar. La transcripció de la làpida obre la porta a estudiar aspectes com per què la comunitat es va establir a Olot i no a les properes Besalú i Girona. A l’abril comença un cicle de conferències sobre el tema.

La presentació de la làpida es farà el 27 de març al museu de Sant Esteve.