Delicat fil musical

L’escriptora Mònica Soler Ranzani (1969), “arrelada a l’Empordà des de la infància”, ha publicat la seva tercera novel·la, La melodia blava de la memòria (Gorbs), que va presentar ahir al vespre al Museu del Joguet de Catalunya, de Figueres. Mònica Soler ja havia aconseguit força repercussió amb les seves dues novel·les anteriors, Les nits de Lola Pàton (2014) i L’amant catalana de Mussolini (2016). Com les defineix la seva autora, les seves no són novel·les històriques, sinó “novel·les amb substrat històric”.

En el cas de La melodia blava de la memòria, la història comença a l’Empordà, al temps de la fil·loxera, i acaba a la Barcelona de la Gauche Divine. “A La melodia blava de la memòria, la ficció que us presento aquesta vegada, hi ha amors de veritat, amors de conveniència, clandestins, platònics, impossibles, enyorats...”, escriu l’autora en el text introductori de la novel·la. La protagonista, l’Amélie, ho desconeix gairebé tot sobre la seva vida i, de fet, aquesta és la història de “la recerca profunda de les seves arrels, per saber qui és i d’on ve, però al final li agradaria no haver-ho sabut mai”, explica Soler. El detonant de la seva recerca és l’herència de la Torre Blava, construïda a finals del segle XIX, que havia estat propietat de Miquel Prujà i Sunyer, l’hereu del Mas Prujà. L’Amélie és violoncel·lista i, de fet, Pau Casals és un dels molts artistes reals que apareixen al llarg de la trama, que s’estén també fins a París. La música té un pes molt important a l’obra ja des del títol i “és el fil conductor de totes les històries”, des de Bach i Bizet fins a The Beatles.