La rèplica publicada

Per als amants del teatre, el desafiament de cada Sant Jordi és trobar llibres sobre teatre en les lleixes de les grans llibreries. Els més mediàtics i els que, aparentment, seran els més buscats els arraconen, novament, al fons de les parades. Però, com es pot veure que hi ha un cert auge de venda de llibres de teatre a Catalunya? Doncs al prec que feia Arola Edicions per Facebook (Premi de la Crítica 2018 pels seus 20 anys editant textos teatrals) hi ha hagut comptades aventures. Com la de la Sala Flyhardo a la parada de la Diputació de Barcelona a la transitada Rambla de Catalunya. Hi ha molt de camí per córrer fins que els textos tinguin un espai mínim, encara. Trobar la rèplica teatral, que completa l’escena, és encara una aventura per a iniciats. De fet, com deia algun tuitaire a la invitació de Comanegra (amb la seva col·lecció de Dramaticles) de comprar teatre per Sant Jordi, “ja els tinc tots”. Cal eixamplar la base a les parades de Sant Jordi, a les lleixes de les llibreries i, sobretot, a l’afició dels lectors ocasionals.

La Sala Flyhard edita els seus textos des de la temporada 2012/13. Està a punt de sortir editat el musical Jacuzzi, de Marc Rosich, que serà el seu vintè títol. Les publicacions pretenen divulgar l’obra dels autors, més que buscar un nínxol d’ingressos extra. S’editen en tiratges de 150 exemplars i es prova que siguin ben fidels a la versió definitiva del text. L’any passat van fer el seu primer Sant Jordi, gràcies als de la llibreria La Inexplicable, al carrer de Sants, que els van cedir un espai. Van veure que posar els llibres a la venda va comportar, sobretot, que molts veïns del barri descobrissin l’existència de la petita sala del carrer d’Alpens (que està oberta des del 2010). Aquest Sant Jordi es van aventurar a demanar el permís i a posar parada a la privilegiada plaça d’Osca. Van tenir alguna sorpresa, quan van omprovar la necessitat de tenir recursos per cobrir els llibres de la tamborinada de les onze del matí, però, quan a quarts d’una ja tenien la paradeta ben instal·lada, de seguida va arribar la primera compra. Era d’un noi que coneixia perfectament la sala i també el títol #lifespoiler. L’havia vista i s’havia quedat amb la necessitat de rellegir aquesta intriga de mons paral·lels. Els llibres formen part del merxandising de la sala (també hi ha bosses i cerveses artesanes). La celebració és més sonada si es compra un pack XL que inclou, per 55 euros, entrades, llibre bossa i fins a 4 cerveses! Tot i que normalment només tenen a disposició dels espectadors el text que s’està representant, també mantenen un fons amb els títols anteriors (a la parada van reunir fins a 17 dels seus 19 títols publicats). A part de vendre’s al teatre, també es ven en llibreries especialitzades. Com també passa amb les edicions de la Sala Beckett, renuncien a fer-ne altres tiratges si hi ha alguna editorial que els inclou a la col·lecció, com ara amb el Tortuges, de Clàudia Cedó, i La pols, de Llàtzer Garcia, per exemple.

A la parada de la Diputació de Barcelona les biografies que es fan a antics professors de l’Institut del Teatre (Guillem-Jordi Graells fa un retrat de Iago Pericot i Jordi Coca a Hermann Bonnín) comparteixen espai amb el llibre dels 15 anys d’història de Dei Furbi i el Vells temps/ Cendres a les cendres, de Harold Pinter, i Dramatúrgia alemanya contemporània. Teatre jove, ambdós editats per Comanegra.

Al TNC, no han pogut fer reforç aquest Sant Jordi perquè només posen llibres a la venda els dies de funció. Consideren que l’any vinent podran incentivar la compra de llibres coincidint amb les funcions, perquè la diada caurà en dijous.

En llibreries com la recentment estrenada a Sant Andreu La Tribu, cap volum teatral, tot i que sí que destacaven apostes valentes com la novel·la gràfica en forma de biografia o de narració per a adults. El seu primer matí al carrer Pons i Gallarza amb cavallets ensenyant novetats ja feia goig perquè, a quarts de dues, hi havia cua per pagar les adquisicions. A l’Abacus, de Rambla Catalunya, ben guarnits de vela pel sol i per la pluja no es trobava ni un sol llibre de teatre. Tot i que n’hi havia un que jugava a l’equívoc amb una màscara a la coberta: El director. En realitat, es tracta de confessions de l’exdirector d’El Mundo, David Jiménez. L’únic que es podria trobar una relació directa amb l’escena és la biografia d’El libro de Gila, antología tragicómica de obra y vida. Si s’analitzen els títols de les parades d’aquest Sant Jordi, falten una pila d’apuntadors, encara.