Pels nostres presos

L’Adela i el Sebastià no saben quants llibres han comprat. “Uns quinze”, diu ell, després d’un ràpid recompte, i hi afegeix: “No en comprarem gaires més, perquè as capvespre hem d’agafar l’avió de tornada.” Són davant la parada d’Òmnium Cultural a rambla Catalunya amb Diputació, a Barcelona, i, com la major part de la gent que passa per allà, aquesta parella de menorquins hi són per un doble motiu, “cultural i reivindicatiu”. “Ens volem fer socis d’Òmnium i ella volia la signatura de Melcior Comes”, precisa el Sebastià. Són professors i, aquest Sant Jordi atípic, just després de Setmana Santa, els agafa de vacances (a les illes són aquesta setmana). Van guanyar el viatge en un sorteig, en la fira del llibre en català que es fa a Maó, i el Sebastià fa recordar l’emoció que se sent en viure el primer Sant Jordi: “És impressionant! És molt emocionant veure tant d’ambient, que sigui tan reivindicatiu, la cultura, la llengua, els llibres, tanta gent...” I l’Adela hi afegeix: “Ens agraden molt els llibres, és com un somni fet realitat, treure els llibres al carrer.” A poca distància, tot i que la gentada fa semblar que és lluny, gairebé s’acaben d’omplir de roses grogues les lletres de la paraula llibertat que Òmnium ha instal·lat a la plaça Catalunya. Socis de l’entitat, simpatitzants, autoritats i algun turista despistat (hi ha una parella de grecs fent-se un selfie) van a deixar-hi roses.

Jordi Cabré, premi Sant Jordi d’Òmnium 2018 per Digues un desig (Enciclopèdia Catalana / Òmnium); Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Gemma Nierga, coautora amb Jordi Cuixart de Tres dies a la presó (Rosa dels Vents), i Carles Rebassa, premi Carles Riba 2018 per Sons bruts (Grup 62) són alguns dels escriptors que durant la diada d’enguany han donat suport a Òmnium Cultural i el seu líder empresonat, Jordi Cuixart, a la parada de l’entitat. També hi han signat llibres altres autors distingits per l’entitat el 2018 i els anys anteriors: Jaume Cabré, Marta Orriols, Màrius Serra, Raül Garrigasait, Melcior Comes, Víctor García Tur, Jenn Díaz i Pere Joan Martorell. Els lectors s’hi acosten amb novetats o llibres de fa anys. L’Adrià surt, satisfet, amb un exemplar de Poemes 1969-2007: antologia signat per l’ autora, Marta Pessarrodona. Per a ell, celebrar Sant Jordi és sobretot “un acte cívic, per damunt de tot”, que serveix per “reivindicar una tradició, una cultura i una manera de ser molt nostra”.

La Montse porta una motxilla plena de pins (“Llibertat presos polítics”, “#Joacuso”, “Ens jutgen a tots”...) i espera per comprar Tres dies a la presó, de Jordi Cuixart i Gemma Nierga –el més venut de la parada, a mitja tarda estava esgotat–. Quan li expliquen que li posaran la signatura de Jordi Cuixart amb un tampó, en demana un altre –“per a la meva mare”–. Després s’afegeix a la cua, la més llarga del matí a la parada, perquè Gemma Nierga l’hi signi. Allà hi ha esperant el Josep Maria i la Gemma, per a qui “aquest any s’ajunten l’acte cultural i el polític”. “Comprem llibres de ficció –diuen– i llibres polítics perquè hem d’ajudar la causa. Fa molta pena que l’hagin de signar amb un tampó.” A la mateixa cua hi ha la Xesca, valenciana (“sempre he estat bolcada amb això de la independència, compro tots els llibres que puc del procés”, comenta), i la Sogues, que creu que Sant Jordi ha esdevingut “una festa reivindicativa, a tots els nivells”, en solidaritat amb els que ella anomena “els nostres presos”. Proposem des d’aquí l’expressió a TV3, tot i que potser a la Junta Electoral tampoc li agrada.