Tres gironins acaparen el lloc dels més venuts

Hi va haver un moment de pànic, a primera hora, corredisses, plàstics humits que voleien, capses amuntegades, totes les taules encara per muntar, apilonades sota les voltes, amb aquell baf d’humanitat enfredorida i enervada que es feia creus de perdre així, tot de cop, la recaptació més important de l’any. “És que Sant Jordi representa, si no el 10, almenys el 7% de la facturació anual”, recordava un llibreter a migdia perquè ens féssim càrrec de la catàstrofe que havia sobrevolat el negoci entre 8 i 10 del matí. Amb un començament així, hauria estat rodó que el llibre més venut de la diada acabés sent un thriller, però es veia a venir que Rafel Nadal aixafaria la guitarra a qualsevol pistoler de pacotilla que se li posés al davant.

Sí, amb pluja o sense, El fill de l’italià tenia tots els trumfos a la mà, i en va treure un profit tan espectacular, que al cap de poc que hagués deixat de ploure, totes les parades de la Rambla es van haver d’afanyar a reposar les piles d’exemplars de la novel·la, que s’anaven buidant d’hora en hora. “Escolta, a part del d’en Nadal, quins altres estem venent?”, va cridar a un company que despatxava a l’altra punta de parada un llibreter a qui demanàvem per les previsions de vendes. I bé, els altres no eren pas menys predictibles, encara que no hi hagi afany jeràrquic en enumerar-los: Entre el cel i la terra, del debutant (en això d’escriure) Gerard Quintana; El fibló, de la veterana Sílvia Soler, i Cuina mare, de Joan Roca. Per més que voltessis d’un estand a un altre, la forquilla punxava sempre les mateixes viandes: Nadal, Soler, Roca i Quintana. Atenció, novetat d’última hora: ens diuen que també han venut bastant La vigília, de Marc Artigau, i fins i tot Digues un desig, de Jordi Cabré. Fi del comunicat.

Una unanimitat tan compacta iestimulava a buscar punts de vista alternatius, com al periodista que demanava consell sobre com escriure sobre Sant Jordi sense parlar de llibres. Potser no és el millor dia per assumir reptes tan complicats. El més fàcil, de fet, era entretenir-se a examinar el comportament dels lectors, per sospesar quins són alguns dels altres centenars de milers de llibres que també es vendran tal dia com avui i que no sortiran a cap rànquing. I un arriba ràpidament a un parell de conclusions: les novel·les de misteri i intriga, sigui qui en sigui l’autor, són les que atrauen més el públic gironí, que es va fer un bon part de fullejar obres com ara Els crims d’Alícia, de Guillermo Martínez, l’últim premi Nadal, o la infal·lible Donna Leon, ara amb En nom del fill. Una altra constatació: els lectors d’Albert Espinosa o bé han arribat a la majoria d’edat i ja busquen altres coses, o bé els ha passat per alt que aquest any treia un altre dels seus productes de títol abracadabrant, El millor d’anar és tornar. Un destí semblant sembla esperar el suís Joël Dicker i el japonès Haruki Murakami, les obres dels quals despertaven menys interès que altres anys, igual que Matilde Asensi tot i presentar com a novetat aquest novel·lot amb vernís cultural titulat Sakura. En algun lloc, jurem haver vist lectors, i alguns de joveníssims, acariciant llibres com ara Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi, o els contes complets de Pere Calders.

Un efecte emocionant arran de la mort de Neus Català que ens fa notar la presidenta del Gremi de Llibreters, Maria Carme Ferrer: s’han reactivat les vendes d’Un cel de plom, la biografia novel·lada que en va escriure Carme Martí ja fa sis anys. Ferrer considera que un dia com aquest és tan important assortir el lector de les novetats comercials com suggerir-li les apostes que fa la llibreria: “És molt important que facis una bona tria de títols perquè a la parada es pugui vendre una mica de tot.” En el seu cas, a més, fa ja deu anys que no deixa de proveir la seva parada de Verd aigua, de Marisa Madieri, “el millor llibre que he llegit mai”, assegurava al migdia, ja recuperada de l’ensurt del matí, quan temia haver de fer front “a la diada més dura dels últims anys”.