“El que va passar l’1-O va ser una tragèdia”

Sí, moltes persones ignoraven el que va passar, i és important que prenguin consciència de la seva importància. Jo mateix vaig créixer a Manchester i no en sabia gaire cosa. Ara es complirà el bicentenari de la massacre de Peterloo i vam pensar que seria important donar-lo a conèixer.

La Revolució Francesa s’esmenta diverses vegades a la pel·lícula i hi va tenir un paper important, va inspirar els radicals i va ser temuda per les classes dirigents britàniques. La Revolució Francesa va acabar malament, perquè va anar seguida d’un període de terror, Napoleó es va reinventar com a monarca, però això no va evitar que la gent s’inspirés en aquests fets. Pel que fa al paral·lelisme entre uns fets i els altres, la veritat és que van ser fets històrics molt diferents. La massacre de Peterloo va ser durant una manifestació pacífica. Hi havia alguns radicals que volien tallar el coll al rei, però la pel·lícula no tracta d’això, sinó de la reivindicació a favor de la democràcia, del dret al vot. Evidentment, com a republicà, em qüestiono el paper de la monarquia britànica.

El sorprendria molt si no sàpigues el que va passar, no?

Sí, és cert, no ha canviat res, i aquesta és la tragèdia.

La meva opinió és que va ser una tragèdia total, que no hauria d’haver passat i que la gent té dret a l’autodeterminació.

Jo filmo pel·lícules sobre gent fent el que fa habitualment, i en aquesta pel·lícula veiem gent que es reuneix i expressa la seva opinió política. Per preparar-ho, va ser una època sobre la qual hi ha molt material que es pot investigar, hi ha discursos que van quedar escrits, cartes que es van enviar al ministre de l’Interior... Vam estudiar i processar tota aquesta informació i vam intentar que fos més digerible, però no va ser una decisió artística o estètica de voler fer una pel·lícula sobre discursos; simplement tracta d’això, és el que feia aquesta gent.

Així és com treballo a les meves pel·lícules. Vaig treballar sis mesos amb els actors abans del rodatge de la pel·lícula, investigant, creant els diàlegs. Per fer una pel·lícula com aquesta els actors han de ser intel·ligents. No tots els actors són intel·ligents, també n’hi ha que són estúpids, però no participen en les meves pel·lícules. Alguns dels que participen en La massacre de Peterloo són molt coneguts, d’altres no tant, però tots són bons actors. Tenim la sort de tenir actors boníssims, intel·ligents, i jo vull intèrprets que siguin capaços d’interpretar personatges d’una manera que no sigui narcisista.

I tant! Totes aquestes pel·lícules donen una perspectiva artificial, romàntica i nostàlgica d’un món que probablement no va existir mai. Jo vull fer pel·lícules sobre el món real.

Hi ha aquest mite que jo faig pel·lícules sobre classe treballadora, però no sempre és així, el meu instint em porta a parlar de gent ordinària. Jo vaig créixer envoltat de persones que no feien coses extraordinàries, en un món avorrit, mundà, i si parlar d’això em porta a parlar de la classe obrera, doncs ho faig, però no és que tingui la intenció de parlar de treballadors. El que sí és cert és que moltes de les meves pel·lícules parlen de la divisió i de la tensió entre classes. Fins i tot en Un altre any, tot i que ho fa de manera més subtil, els protagonistes eren de classe treballadora i han passat a la classe mitjana.

Hollywood no té cap efecte positiu sobre cap cinematografia. Cada any vaig al Festival de Londres i hi veig pel·lícules espectaculars d’Europa i d’arreu del món. Hollywood és com una altra subcultura, però és evident que fan coses interessants i formen part del nostre ADN. La massacre de Peterloo ha resultat afectada per Hollywood en el sentit que hi ha molta postproducció. Per exemple, vam utilitzar 200 extres per representar unes 100.000 persones, en realitat els repliquem digitalment, com els edificis. Hauria estat impossible fer-la sense la tecnologia creada per Hollywood. No som uns ordes religiosos separats i diferents, aprenem mútuament.