“Tarraco Viva és un referent a tot el món pel que fa a rigor històric”

Sí, i no només el cinema. Encara hi ha molts historiadors que defensen fets que no estan sustentats amb la realitat. Hi ha molta mentida.

Recreem per divulgar la història, no per disfressar-nos i passar-ho bé. Les conferències són interessants, però en la memòria de la gent duren poc. Hem observat que quan expliquem alguna cosa amb recreacions, la gent ho recorda al cap de molt de temps. Visualitzant-la fem més entenedora la història.

Vint anys. Vam començar donant suport a la primera edició de Tarraco Viva. El meu germà, el Magí Seritjol, que n’és el director, i jo vam visitar diferents llocs per veure què feien. A Espanya vam trobar festes amb poc rigor històric. El model anglosaxó i alemany té molta tradició i es fa amb rigor. Als Estats Units van començar els veterans de la guerra civil americana i allà també hi ha molta tradició de recreació històrica.

Nosaltres també vam començar amb el tema militar i encara tenim un grup, perquè la història no s’entén sense l’exèrcit. En països com ara Anglaterra i els Estats Units ho fan perquè estan orgullosos dels seus exèrcits, però aquí, que tenim una història diferent, ens xoca aquest militarisme. Ens vam adonar aviat que l’aspecte militar no és el més important quan vam començar a aprofundir en la civilització romana. Una civilització no s’aguanta només amb la força. Vam anar estudiant i vam veure que al centre de tot hi havia la política.

Primer ens documentem, bàsicament a través dels llibres. Internet serveix per trobar alguna referència però per a poca cosa més. També tenim molts contactes amb professors i historiadors. El format ens l’hem inventat nosaltres, amb explicacions i audiovisuals, però no ens inventem les fonts. Ensenyem d’on hem tret les dades perquè la gent entengui que fem un esforç de documentació i després una explicació el més pedagògica possible. Les tres potes de l’arqueologia són la investigació, la conservació i la divulgació. Nosaltres fem de pont entre la investigació i la divulgació.

El nucli som una trentena de persones i després n’hi ha entre trenta i quaranta més que hi participen ocasionalment.

Nosaltres no fem teatre i això ens permet no estar pendents dels assajos i facilita substituir persones quan falta algú. Les persones caracteritzades ens serveixen per explicar el que passava en diferents espais. Els personatges reforcen visualment el que estem explicant.

Sí, ens fabriquem tot el que podem. Hi ha coses que les hem de comprar, però no hi ha un supermercat de productes romans i els hem de crear. Algunes coses no sabem com es fan i al darrere hi ha molta feina de documentació en museus i jaciments arqueològics.

Des que vam començar s’han anat formant molts grups i això és un tret distintiu de Tarragona. Crec que som la ciutat del món amb més grups de divulgació d’història antiga.

Podem dir que hem guanyat el Barça en audiència. Quan començàvem sempre miràvem si Tarraco Viva ens coincidia amb alguna final de futbol i patíem per si no venia gent. Ara fem la programació independentment de la resta de coses perquè la gent ens ve igual i continuem batent rècords d’assistència. A més, tenim un públic molt interessat, que fa preguntes i observacions que de vegades ens ajuden a millorar. Tarraco Viva és un referent a tot el món en rigor històric.

Hi ha coses que no canvien, com ara les recreacions al voltant de l’exèrcit romà, però sempre busquem novetats. Aquest any el dediquem a les ciutats. La civilització romana bàsicament era de ciutats. Explicant com eren les ciutats antigues també veiem per què són com són ara, sobretot al Mediterrani.

No hi ha res de nou. La preocupació pel control ha existit sempre i els romans eren obsessius. A més, ara sembla una novetat simplificar els textos quan s’escriu amb el mòbil, però això els romans ja ho feien per estalviar. No hem inventat res.