Publiquen un altre volum dels contes de llegendes del Pla de l'Estany
És «La cova del gegant», de Crespià
La llegenda o rondalla de La cova del gegant, amb què s'explica de manera fantàstica l'origen del topònim de la roca Caputxa de Crespià, havia passat de pares a fills oralment fins que, a principi del segle passat, Sixt Vilà la va deixar escrita, després de sentir-la explicar a un veí del poble, Josep Gallostra. Laura Baix –que ja ha publicat dos contes originals seus, però que fins ara no n'havia versionat cap– ha adaptat el text de Vilà al llenguatge infantil i a la tradició local, i hi ha afegit el personatge d'una aloja o dona d'aigua. Les il·lustracions són obra de Xavi Garcia, que per a l'ocasió ha usat la tècnica del collage. Els dibuixos originals s'exposaran a la biblioteca de Banyoles a partir de divendres.
Els dos autors, el coordinador de la col·lecció, el folklorista Àngel Vergés i el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, van presentar ahir el volum. La sèrie Contes de llegenda pretén divulgar, sobretot entre el públic infantil, el ric patrimoni comarcal en matèria de llegendes. Fins ara s'havien editat els contes que tenen com a escenari Banyoles (L'estany de Banyoles), Camós (Llops a l'era) i Cornellà del Terri (El Maig de Cornellà). A un ritme de dos per any, s'aniran publicant els contes ambientats en la resta dels onze municipis de la comarca. D'Esponellà, es publicarà El mal caçador; de Fontcoberta, El clot de Melianta; de Palol de Revardit, La matabous; de Porqueres, La pedra de can Rovira; de Sant Miquel de Campmajor, La resclosa del diable; de Serinyà, Una provatura, i de Vilademuls, L'encantada de Parets.
