Aula i record per a Marçal

Amb el pretext del canvi de nom de l’Aula d’Escriptors de l’Ateneu Barcelonès pel de la poeta Maria-Mercè Marçal, l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) va decidir organitzar les jornades Maria-Mercè Marçal, llegat i influència avui i demà a les 19 h en memòria de l’escriptora d’Ivars d’Urgell.

El mes de juliol passat va fer vint anys de la desaparició de la poeta –quan només tenia 45 anys–, segurament la més influent de la literatura catalana moderna. Coordinades per David Castillo, president de l’ACEC, a les dues sessions hi participaran alguns amics, companys i especialistes en la seva obra, com ara Marta Pessarrodona, últim Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; la seva biògrafa Maria Lluïsa Julià, autora d’Una vida (Galàxia Gutenberg), i els poetes Miquel de Palol i Ramon Balasch Pinyol, que van participar amb ella en la gestació de Llibres del Mall en la dècada dels setanta –el segon va ser parella de la poeta.

Les dues jornades es clouran amb lectures de poemes de Marçal per part de Mireia Calafell i Núria Martínez-Vernis, dues de les veus més destacades de les darreres promocions de la nostra poesia. L’escriptor David Castillo, que va ser interlocutor de Marçal des dels anys vuitanta, quan la va conèixer, ha explicat: “Marçal és un referent per a la literatura catalana, però també per al feminisme, la literatura de gènere i l’acció cívica, amb una obra plenament vigent i reeditada al catàleg dels editors. Si la lectura de llibres de poemes com Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), La germana, l’estrangera (1985) i la novel·la La passió segons Renée Vivien (1994) ja van tenir una gran repercussió quan es van publicar, amb el temps la seva obra ha crescut i s’ha fet visible per a les noves generacions, que la tenen com un referent més enllà dels tòpics. Marçal té una obra indiscutible que mereix relectures i no ser oblidada.”

Les sessions coincideixen amb la reedició de La passió segons Renée Vivien a Proa, una aproximació a la vida de la poeta anglesa d’expressió francesa Renée Vivien, que es va moure per l’inquiet París de començament del segle XX i que Marçal va recrear en el marc bigarrat de la Belle Époque.

Clourà les jornades la seva filla, Heura Marçal.