“He volgut fer una comèdia, de bon rotllo”

El poeta, narrador i articulista Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un dels valors consolidats de la nova literatura catalana. Guanyador dels premis Carles Riba, Josep Pla, Jocs Florals i Ciutat de Palma, ens presenta ara una novel·la sobre l'ideal de volar. Miracle a Llucmajor (editorial Proa) recrea la història real d'un jove pagès de Mallorca que, en la dècada dels vint, dissenya i construeix un aparell, el cometagiroavió, que altera la vida del poble. La ficció omple d'aventures la personalitat de personatges històrics i imaginats.

La conec des de nen. És una història que forma part de la mitologia local de Llucmajor.

Sí, el meu poble. Fora del meu poble gairebé ningú la coneixia i aquest va ser un dels motius per explicar-la. Jo he sentit infinitat de versions sobre Pere de Son Gall. Des de sempre m'havia semblat una història bonica.

És veritat que té un punt freak, però d'altra banda té el punt, que m'agrada molt, d'un tio que es troba amb un projecte, una il·lusió a la qual és capaç de dedicar tot el que té: totes les seves forces i determinació.

Feia anys que la tenia al cap i va arribar el moment de narrar-la.

És l'aparell que ell va inventar, una intuïció que no era gens desencertada. Pensava que l'enlairament i l'aterratge vertical havien de ser possibles. En el fons era un prototipus de l'helicòpter actual. La idea, la il·luminació no li va faltar, el que no va tenir va ser sort.

La manca de diners, de suport i de coneixements esdevindrien els grans reptes. No obstant això, va arribar a fer una màquina que Déu n'hi do. El llibre reprodueix les poques fotografies que queden de l'aparell.

No crec que sigui una novel·la històrica, tot i que surten personatges que van tenir una existència històrica real. A banda del mateix protagonista, hi ha la poeta Maria Antònia Salvà o hi surt la Lliga del Bon Mot, també real, que tenia com a missió combatre la blasfèmia i la grolleria a Mallorca. Són persones reals i fins i tot esdeveniments històrics que deriven cap a una ficció total, en alguns moments delirant.

Sí. Per exemple, l'enamorament de Pere de Son Gall amb la filla del terratinent és inventat. El comportament de Maria Antònia Salvà com a alcavota simpàtica és també totalment fictici.

En Pere de Son Gall i Maria Antònia Salvà, tot i ser coetanis, no es van tractar mai. Així, mateix, la Lliga del Bon Mot va arribar a Mallorca, però no va fer moltes de les coses que surten en la novel·la, en què es barregen fets reals amb elements que resulten de caràcter més mític, basats principalment en les rondalles mallorquines.

Perquè de la juxtaposició neix una visió més àmplia de la realitat. No anava buscant allò que efectivament va passar, sinó el que podria haver passat.

Volia donar-li, al llibre, un tractament de comèdia, que donés bon rotllo. Tenia ganes d'explicar una història que fos una salutació a la vida i vaig pensar que tots els elements i condicions de la trama portaven cap a la comèdia. Hi ha una base de personatges secundaris que procuro que tinguin tots el seu moment de glòria, però que aporten vivacitat i, sobretot, sentit de l'humor.

Sí, volia aquest to esperançador, de creure en les coses que un realment creu, ja sigui una història d'amor o un projecte com el cometagiroavió o sigui el que sigui. Per molt insensat que sembli, per molt tronat que fos, la fe i la determinació de Pere de Son Gall va donar uns resultats, un somni. Aquesta volia ser la idea de la novel·la: un cant a l'esperança, entesa l'esperança com una actitud de no-rendició, de no deixar-se abatre mai.