Mil anys del castell de Begur
La vila commemora el mil·lenari de la primera anotació sobre l’edifici, del 1019
El passat defensiu va afavorir la creació de la vila i el present és simbòlic i turístic
-
Mil anys del castell de Begur Arxiu. -
La fesomia actual del castell de Begur. I a la dreta, dues imatges històriques, –a dalt– de fons amb dues dones al terrat d’una casa del camí del Mar (1912) i –dessota– Elizabeth Taylor durant el rodatge de ‘De sobte l’últim estiu’ a dalt del castell (1959) E.A. / ARXIU AIAB BONAVENTURA CARRERAS / JOSEP CARRERAS. -
Mil anys del castell de Begur Arxiu.
Els veïns de Begur celebren un aniversari, o més ben dit, un mil·lenari, perquè enguany commemoren els mil anys que han passat d’ençà de la primera referència escrita de la fortificació, del 1019. Feia esment a un tal Arnust de Bigurio (o Arust), observador en una causa entre el comte Hug d’Empúries i la comtessa Ermessenda de Barcelona, i hi quedava clar que era senyor feudal a la vila i que hi tenia un castell. L’anotació, segons rememora el catedràtic Josep Maria Fullola, professor de la UdG i net de Lluís Pericot, consta en el Cartoral de Carlemany del bisbe de Girona, tot i que el castell podria tenir, almenys, un segle més, perquè el 889 l’abadia de Fontclara ja havia concedit uns terrenys, probablement per millorar la xarxa defensiva de l’època.
Fullola destacava, en l’acte d’inauguració del mil·lenari, el valor estratègic del turó, on el seu avi i Lluís Esteva i Cruañas van excavar les restes d’un assentament dels ibers d’entre els segles VII i II aC, “a redós de la tramuntana”. Però a l’edat mitjana la protecció de la fortificació va afavorir el desenvolupament de la vila. Les recerques de diversos historiadors locals, com ara Salvador Raurich, també besavi de Fullola, i Ponç Feliu també recullen nombroses vicissituds de l’estreta relació dels begurencs amb el seu castell, que havia anat canviant de propietaris feudals fins al segle XIV. El 1402 el van intentar comprar, per 20.000 sous barcelonesos aplegats entre el poble. Però no se’n van sortir fins al 1604, quan van adquirir-ne els drets al baró Carles de Vilademany i Cruïlles.
Destruccions periòdiques
Entre el primer intent i el darrer per adquirir-lo, el 1468, les tropes franceses del duc de Lorena ja el van destruir durant la guerra civil catalana. I després d’una reconstrucció parcial, els francesos el tornarien a destruir el 1694, després de la batalla del Ter.
La darrera destrucció, de signe contrari, arribaria al 1810, quan les forces angleses, espanyoles i guerrilles locals, capitanejades pel general Doyle, van foragitar-ne les napoleòniques al final de la guerra del Francès. Van encarregar als begurencs que el volessin, per si de cas. I ningú va gosar de reconstruir-lo, segurament perquè tampoc consta cap plànol o gravat amb la fesomia antiga. En aquells temps, un indià, Sebastià Serrallés, va començar fent negoci amb les pedres de les restes, fins que l’Ajuntament, el propietari legítim, va reclamar fer-se càrrec de l’empresa.
Merlets contemporanis
Ja a principis del segle XX, però, Salvador Raurich va proposar el 1908 una subscripció popular per obrir un camí d’accés des de la zona d’es Garrigà fins al castell, que faria que veïns i forans se’l comencessin a sentir més seu. Entre les obres d’embelliment, posteriors, el 1956 l’Ajuntament hi va fer aixecar uns merlets que pocs dels visitants avui s’imaginen que tot just tenen sis dècades. I ja als anys seixanta, la bailaora Carmen Amaya va contribuir a sufragar el sistema d’il·luminació del turó i les restes a les nits i s’hi va acabar de pavimentar el camí. Aquestes millores van contribuir a popularitzar les restes, en una talaia privilegiada i font d’inspiració d’escriptors com Josep Pla i Joan Vinyoli, o localització d’actes polítics durant la Segona República i rodatges mítics de Hollywood, com el de Liz Taylor a De sobte l’últim estiu (1959). Però també, en la intrahistòria quotidiana de molts begurencs i visitants, com a escenari i rerefons d’instantànies, o freqüent lloc de trobades amoroses. Un espai per recordar, i més ara que ja ha arribat almenys a mil anys.
LES DATES
40’s Begur, Els Perduts i altres entitats s’aboquen en l’homenatge
E.A
En paral·lel a la commemoració institucional que preparaven al consistori, l’associació 40’s, creada el 2013 per una colla de begurencs nascuts a l’entorn dels anys setanta, ja havia començat a barrinar que “calia fer alguna festa grossa” per commemorar l’efemèride, després d’haver-s’hi parat a pensar després de llegir la ressenya històrica en un plafó informatiu al castell. Pere Carreras, un dels membres de l’entitat, prossegueix que es van trobar amb l’alcalde, Joan Loureiro, i van acordar treballar plegats i obrir l’agenda d’homenatge a la resta d’entitats del poble.
Loureiro i la regidora de Cultura, Mònica Martínez, van crear la comissió del mil·lenari, en el marc de la qual es van acordar les primeres dates i iniciatives, com ara l’edició d’un número monogràfic de la revista municipal Es Pedrís Llarg, amb una extensa ressenya històrica, imatges, gravats militars i un recull d’anècdotes documentades per Ponç Feliu, i amb aportacions de Fullola, Núria Casellas i Puri Abarca. O una exposició fotogràfica a les escoles velles, a banda de l’acte del institucional del 4 de maig, que a la tarda es va completar amb una pujada festiva fins a dalt del monument, declarat BCIN per la Generalitat.
També el club excursionista Els Perduts de Begur, que cada any organitza la multitudinària marxa Puja i baixa, va anunciar ahir que “aprofitant el mil·lenari s’ha triat el castell com a lloc de sortida oficial de la prova, el diumenge 23 de juny”, a les 8 h del matí. Coincideix amb la desena edició de la cursa, i el seu president, Enric Tarrés, avançava que volen fer “una imatge aèria amb un munt de gent dalt del castell i els seus accessos”.
En espera de més iniciatives, des de 40’s Begur, Carreras també avança que la festa anual que promouran per autofinançar-se i destinar diners a dinamitzar el veïnat i la mainada del poble, el 10 d’agost, estarà inspirada en el mil·lenari, i convidaran els assistents a potenciar l’ambientació medieval disfressant-se amb capes, espases i corones. Estan pendents de la viabilitat d’un espectacle pirotècnic. I les Ampa, el casal d’estiu, la coral i els grups teatrals, entre d’altres, també pensen en activitats divulgatives i commemoratives.