Una casa dels tebeos

Se’n parla molt, de la tradició creativa i editorial del tebeo a Catalunya, però la maquinària institucional ha anat lenta per donar forma de museu a aquest potencial. Ajornada fins no se sap quan la possibilitat de crear un museu a Badalona que impulsaven l’Ajuntament de la ciutat i la Generalitat amb el suport de l’aleshores Saló del Còmic, ara Comic Barcelona, en aquest moments només tenim els intents del Museu d’Art de Catalunya (MNAC) per donar dignitat a aquest mitjà. Com a mostra, la inauguració la setmana vinent d’una exposició dedicada al còmic underground d’El Víbora a les sales del MNAC.

Però mentre les institucions fan aquestes passes, la iniciativa privada ja ha convertit en realitat un vell somni: aquest vespre s’inaugura a Sant Cugat del Vallès el Museu del Còmic (plaça Ventura, 1) que aplega, en un edifici rehabilitat de plantes, publicacions i planes originals que a partir de material i autors de l’Estat pretenen fer un recorregut històric del còmic des del seus inicis fins a l’actualitat. El director tècnic del museu, Paco Baena, explica: “De fet és també un recorregut pel còmic fet a Catalunya perquè, històricament, més del 60% de tot el que es creava i s’editava a l’Estat es feia aquí.” Baena ha dedicat tota la seva vida al món de la publicitat, però també a col·leccionar tebeos i originals. “Però sempre ho he fet pensant que un dia ho podria posar a l’abast de tothom. Nosaltres no som col·leccionistes per acaparar o per recuperar un somni d’infància, sinó perquè ens semblava que l’obra original havia d’estar catalogada i conservada en un espai en condicions”, diu Baena. Aquest somni l’ha pogut fer realitat gràcies a la intervenció d’un mecenes propietari d’una petita empresa de construcció, José Luis Villanueva, que també aporta la seva col·lecció al museu amb la de Baena i Josep Maria Delhom. L’empresa immobiliària ha cedit l’edifici i la seva reforma. També hi participa l’Ajuntament de Sant Cugat, “amb el qual hem signat un conveni i també esperem la col·laboració d’altres entitats i empreses privades”, explica Villanueva,que és el president de la Fundació Privada Museu del Còmic, que és l’entitat que promou tot el projecte del museu.

El museu comença en el que es podria anomenar protohistòria del còmic, que es troba bàsicament en les revistes satíriques, com un quadern de caricatures de1865. Una de les peces singulars és la publicació The Monigoty, de 1898,en què ja es poden veure definides les característiques del còmic.

En les dues dècades inicials del segle XX ja apareixen les primeres publicacions que van combinar els relats literaris amb les seqüències de vinyetes. Una de les capdavanteres va ser Dominguín (1915), a la qual poc després seguiria el cèlebre TBO (1917).

Un altre apartat del museu és el dedicat als anys vint del segle XX, en què es consoliden les publicacions infantils. Apareix Pulgarcito (1921), editada per El Gato Negro, que anys després esdevindria l’editorial Bruguera. També surt BB, la primera publicació per a noies, de l’editor Buigas, que es faria càrrec del TBO en una nova etapa. “Hem procurat, quan ha estat possible, acompanyar el dibuix original amb la publicació de l’època”, diu Baena. El recorregut continua per les dècades dels 30, 40, 50, que el museu qualifica d’“ddat d’or”, i dels 60, en què el còmic pren nous camins. El darrer apartat comença el 1970 i arriba fins a l’actualitat. En el punt d’arrencada d’aquesta època, el discurs museogràfic posa la revista Totem.

També hi ha una sala dedicada a les exposicions temporals en la qual a hores d’ara es preveu una mostra dedicada al còmic femení i una altra a Ibáñez. Un dels espais estarà destinat a funcions docents, amb xerrades i tallers. En aquest moment s’està treballant en un catàleg del material del museu. El preu d’entrada és de set euros.