El dret de fer fotos
La inauguració de l’exposició de les millors fotos presentades als premis Carles Rahola, al Col·legi de Periodistes, serveix per reclamar un fotoperiodisme lliure
L’exposició Rahola foto 2019, que inclou una selecció de les 53 imatges presentades a la desena edició dels premis Carles Rahola de Comunicació Local, es va inaugurar ahir a la seu de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (carrer Nou del Teatre, 1), on es podrà visitar fins al 31 de juliol. L’exposició, coorganitzada per la Diputació de Girona, formarà part després del seu programa d’exposicions itinerants, de manera que les institucions, associacions i entitats que vulguin acollir-la, ho podran demanar a través del portal web ddgi.cat/exposicions .
Rahola foto 2019 inclou les fotos seleccionades en aquesta convocatòria, dels fotoperiodistes Martí Albesa, David Aparicio, Joan Castro, Pere Duran, Aniol Resclosa, Àngel Reynal, Jordi Ribot, Glòria Sánchez i Marc Sureda. A més, la mostra d’aquest any inclou també les fotografies guanyadores de les deu edicions dels premis Carles Rahola, signades per Jordi Ribot (guanyador de la primera i la vuitena edició), Jordi Velasco (segona edició), Eddy Kelele (tercera), Joan Castro (quarta), Pere Duran (sisena) i Aniol Resclosa, que ha guanyat la cinquena, setena, novena i desena edició dels premis.
En la presentació de l’exposició, el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura, va fer referència a les “creixents dificultats” que els fotoperiodistes tenen per dur a terme la seva feina “amb llibertat i professionalitat”. Arran dels problemes amb les forces de seguretat que Aniol Resclosa va tenir per fer fotos d’un desnonament, el Col·legi de Periodistes es va adreçar al subdelegat del govern espanyol a Girona i al president de l’Audiència, i finalment va ser el secretari coordinador provincial de Justícia qui va contestar amb un llarg text en què destacaven punts com aquests: “Per norma general, es pot gravar o fotografiar qualsevol persona en llocs públics quan el dret a la informació prevalgui sobre el dret a la informació.” També “per norma general, el dret a la llibertat d’expressió i informació preval sobre el dret a la intimitat”. En tot cas, es matisa que “perquè prevalgui el dret a la informació sobre el dret a la intimitat també cal que la informació, a més de ser veraç, sigui d’interès general i no inclogui expressions inequívocament injurioses o vexatòries contra les persones”. La resposta del secretari coordinador provincial de justícia deixa molt clar que “en cap cas les forces de seguretat poden demanar a un periodista ni a un ciutadà que esborri cap foto”.