La més gran pobresa

“Ésser mancats de llibertat és la més gran pobresa que pugui patir-se.” La frase anterior correspon a Josep Puig Pujades, comissari de la Generalitat a Girona i empresonat arran de la seva participació en la revolta del 6 d’Octubre del 1934; però resultaria perfectament aplicable a qualsevol pres. Forma part del llibre Ell, a la presó, una crònica dels seus primers mesos de captiveri a la vella presó provincial de Girona, entre l’octubre del 1934 i l’abril del 1935.

Es tractava d’un llibre difícil de localitzar, més enllà de les biblioteques especialitzades i d’alguna llibreria de vell, però Edicions Cal·lígraf ha tingut l’encert de reeditar-lo. En l’escrit de presentació, Joan Armangué destaca la necessitat de “posar a l’abast de la societat contemporània una de les obres més significatives de Puig i Pujades, per la seva qualitat literària i lingüística, i també pel relat d’un temps i d’un país”. En els darrers anys, en bona part gràcies a la tesi doctoral defensada per la historiadora i periodista Anna Teixidor, s’ha pogut conèixer i donar valor a una personalitat política i cultural de primer ordre a la Figueres i la Catalunya del primer terç del segle XX. Una persona que, com moltes altres, ha restat molts anys en l’oblit.

El llibre Ell, a la presó va aparèixer el 1938, a les acaballes de la guerra; i, malgrat tot, va aconseguir atreure l’atenció dels mitjans i algunes crítiques elogioses, com ara la que va redactar Rafael Tasis des de les pàgines de La Publicitat, en què destacava que es tractava d’un llibre “sincer i emocionant”. El seu protagonista és, en tot moment, Josep Puig Pujades, que narra diferents passatge dels mesos de reclusió. Però l’autor utilitza un recurs poc habitual en un llibre de memòries, la tercera persona del plural, “talment com si l’escriptor i l’empresonat es desdoblessin per fer més patètica aquesta fragmentària biografia”, tal com remarcava un crític des del periòdic La Humanitat. El resultat és una reflexió profunda sobre la pèrdua de llibertat que traspassa estrictament la vivència personal.

La reedició també recupera el pròleg que va escriure Carles Rahola, en el qual el periodista gironí va deixar escrit: “Un cop llegit aquest llibre, hom sentirà més viu que mai el desig de llibertat.” L’endemà del seu alliberament, el mateix Puig Pujades va donar sentit a aquesta reflexió quan va exclamar, des del balcó de la seu de la Federació Republicana Socialista de l’Empordà, a la Rambla de Figueres: “Sols els que hem portat els grillons, sols els que hem sentit tancar al darrere nostre les portes de la presó, podem comprendre el valor veritable de la paraula llibertat.” El llibre es presenta aquest vespre a l’Auditori Josep Irla de Girona (18.30 h), en un acte que tindrà la presència de l’editor, Jaume Torrent; Joan Armangué, curador del llibre; l’escriptora Maria Mercè Roca; el president de la Diputació, Miquel Noguer, i el delegat de la Generalitat a Girona, Pere Vila. Dissabte vinent, 22 de juny, també se’n farà una presentació a Lladó, a la Trobada Literària Empordanesa.