Imperial Mariïnski

El director del Festival Castell de Peralada, Oriol Aguilà, subratllava divendres el fet que el Ballet del Teatre Mariïnski rarament surt de la seva ciutat, Sant Petersburg, mentre s’hi fa el Festival Estrelles les Nits Blanques, que omple l’antiga capital imperial russa d’activitats culturals de tot tipus. Però aquesta vegada, el Ballet del Mariïnsky, dirigit per Yuri Fateev, ha fet una significativa excepció per debutar en el Festival Castell de Peralada , que dijous i divendres va inaugurar la seva 33a edició amb dos espectacles de la companyia, tota una institució de la dansa clàssica, des que va ser fundada a mitjan segle XVIII amb el nom de Ballet Rus Imperial.

En les seves dues radiants nits a Peralada, el Mariïnski ha interpretat quatre coreografies que mostren, en conjunt, la seva essència i evolució al llarg del segle XX i entrant ja en el XXI. Dijous va representar Les quatre estacions, coreografia neoclàssica concebuda, a partir de la música de Vivaldi, pel jove Ilya Zhivoi, que es va incorporar al Mariïnski el 2008 com a ballarí i va començar a treballar com a coreògraf el 2013. De fet, Les quatre estacions es va estrenar a Sant Petersburg el 2017. Va ser la millor entrada possible del Mariïnski a Peralada.Després de la representació, el director del teatre rus, l’eminent Valeri Guérguiev, va trucar a Aguilà per saber si tot havia anat bé. La resposta: més que bé, un èxit.

Divendres, la segona representació del Mariïnski estava estructurada a partir de tres coreografies, començant per Chopiniana (1908), de Michel Fokine, que va ser primer ballarí del Ballet Imperial i coreògraf titulat del Mariïnski. Amb la música de Chopin interpretada per la pianista Alexandra Zhilina, les ballarines i el britànic Xander Parish, com a única presència masculina, van interpretar aquest viatge als orígens del ballet, que homenatja l’època romàntica, amb un bosc crepuscular basat en esbossos de l’escenògraf Orest Allegri, com a teló de fons. La música de Chopin també va acompanyar la coreografia estel·lar de la nit, In the night (1970), de Jerome Robbins, amb tres moviments interpretats per altres tantes parelles, sota les llums evocadores dels estels o d’unes grans làmpades de saló de ball. El tríptic es va completar amb Marguerite and Armand (1963), creació de Frederick Ashton inspirada en la tràgica història de La dama de las camèlies de Dumas, amb música de Liszt. Ekaterina Kondaurova, ballarina principal del Mariïnski que ja havia brillat a In the night, es va posar en la pell delicada de Marguerite.

Divendres també va tenir lloc a Peralada la Trobada d’Estiu de la Comunicació, que va reunir uns quants professionals del sector i cares conegudes, com ara la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i Miquel Roca i Junyent. La trobada està organitzada per l’agència Efe i la Fundació Abertis , que dedicarà una part dels diners de la seva acció de patrocini del festival a la repoblació forestal de les terres de la Ribera d’Ebre afectades pels incendis.