Mezquida, a Peralada entre vinyes
El pianista i compositor menorquí ofereix dos concerts diferents a la finca Malaveïna, com a resident del festival
“Del que estic més orgullós és de poder ser compositor, intèrpret i improvisador”
Si dones un cop d’ull a l’agenda de concerts de Marco Mezquida en el seu web, quedes aclaparat pel ritme de vida i treball del pianista menorquí: va fer quinze concerts al juny i en té disset al juliol, una dotzena a l’agost, i a la tardor tampoc no s’atura. Avui i demà inicia la seva estada com a artista resident del Festival Castell de Peralada 2019, amb dos concerts diferents –No hay dos sin tres, amb Chicuelo, i Els somnis de Ravel– de capvespre a la finca Malaveïna (19 h, 70 euros), on la seva música es maridarà amb vins elaborats a partir dels raïms que es conreen en aquestes mateixes vinyes. Demà, Mezquida també oferirà una classe magistral al claustre de Sant Domènec, dins del Campus Peralada (11 h), i tornarà al festival empordanès el 14 d’agost per a una Cita a cegues amb la ballarina Sol Picó, a l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf. La proposta de ser resident del festival la va rebre després d’haver-hi estrenat l’any passat el seu duet amb Sílvia Pérez Cruz.
Entre els dos blocs de la seva residència a Peralada, Marco Mezquida té previstos concerts en diferents formats a Alemanya i Itàlia, i també actuarà amb Sílvia Pérez Cruz a Cap Roig –entrades exhaurides– i oferirà dos concerts al Festival de Jazz de Vitòria, un sol i un altre amb MAP, el trio que comparteix amb el saxofonista Ernesto Aurignac i el bateria banyolí Ramon Prats. Marco Mezquida (Maó, 32 anys) no para.
“Sí, des de fa uns anys porto una vida intensa [riu] i cada vegada treballo a un nivell més internacional. Tinc molta energia, però també puc fer tot això perquè ho tenim ben organitzat: sense organització seria absolutament impossible”, diu el pianista abans d’explicar els diferents projectes que té com a líder o colíder. De fet, ja han anat sortint tots en el text previ: piano sol; MAP; amb la veu de Sílvia; amb el ball de Sol Picó; el trio amb el guitarrista flamenc Chicuelo i el percussionista Paco de Mode; Els somnis de Ravel o Ravel’s dreams, com el seu disc del 2017, amb Aleix Tobias (percussió) i Martín Meléndez (violoncel)... I encara faltaria Pieris, el seu “trio danès”, amb Jesper Bodilsen (contrabaix) i Martin Andersen (bateria), i nombroses col·laboracions, amb Manel Fortià, Celeste Alías...
Avui, a Malaveïna, hi tindrà lloc l’estrena a Catalunya del seu segon disc amb Chicuelo, No hay dos sin tres (2019), dos anys després de la seva Conexión. “Amb Chicuelo sumem els nostres bagatges, ell des del flamenc i jo des del jazz, la música clàssica i la música popular, i al final tot suma i s’enriqueix mútuament, per aconseguir una sonoritat de trio única en aquest país”.
Demà, també a Malaveïna i amb un altre trio “molt peculiar i també amb molta bellesa”, el pianista hi presentarà “composicions de Ravel passades pel meu prisma creatiu, amb molta llibertat”. Sobre la classe magistral, diu que en aquests actes li agrada “transmetre proximitat” i adreçar-se no només als pianistes, “per poder explicar la meva experiència personal i tot allò que ha afavorit que jo sigui músic”. “Del que estic més orgullós és de poder ser compositor, intèrpret i improvisador, en un món en què cada vegada es tendeix més a l’especialització”, conclou Mezquida.