Un hotel ple d’emocions

El circ, tant el tradicional com el contemporani, viu una nova edat d’or i està conquerint nous públics i també nous escenaris, per exemple el del Festival Castell de Peralada , on divendres la companyia canadenca Cirque Éloize va presentar Hotel, l’espectacle que va estrenar l’any passat per celebrar el seu 25è aniversari.

És fàcil imaginar que la gent del circ del segle XXI ja no viatja en una caravana ni viu en vagons –excepte la família Raluy i altres amants de la tradició– durant les seves llargues gires internacionals, així que probablement aquest hotel que posen en escena els artistes del Cirque Éloize està inspirat, encara que només sigui s’una manera romàntica i idealitzada, en la seva pròpia experiència nòmada per hotels de tot el món.

Éloize és una paraula del dialecte de la regió canadenca francòfona d’Arcàdia –d’on procedien la majoria dels artistes que van crear la companyia– que vol dir alguna cosa semblant a ‘raig de calor’: la potència i la vistositat del raig representa la part més acrobàtica i espectacular de la seva proposta, l’encara més difícil, que serà sempre la màxima de les arts circenses, i la calor simbolitza la humanitat, la voluntat de tocar la fibra sensible de l’espectador. Aquest equilibri s’aconsegueix amb un còctel singular que diferents fonts: del circ, evidentment, però també del teatre musical i de la dansa contemporània, en el seu vessant més acrobàtic. Fa temps que no hi ha fronteres entre les arts i aquest factor és molt saludable per a totes elles, també evidentment per al circ, que sempre ha gaudit força d’aquesta transversalitat desacomplexada.

L’hotel de l’Éloize, amb la seva recepció i escales per on pugen i baixen els clients i els treballadors carregats de maletes, està habitat per una dotzena d’artistes de diverses nacionalitats, tots especialistes en diferents disciplines i habilitats: per posar només un exemple, el mateix intèrpret exerceix com a clown, es passeja pel cable fluix, balla amb el hula hoop i toca el saxòfon. Contorsions i acrobàcies diverses se succeeixen a l’escenari amb un ritme frenètic, barrejats amb gags visuals –els actors només fan servir puntualment la paraula– i molta música , més trepidant o més nostàlgica en funció dels diferents moments de la trama, des d’un delicat Nocturn de Chopin a l’explosió d’una fanfàrria en la recta final d’aquest espectacle relativament curt, però al llarg del qual s’acumulen moltes emocions. Destaca, en la part musical, la veu de Sabrina Halde, elegant cantant d’evidents orígens jazzístics.

El Cirque Éloize va emocionar i va fer riure el públic de Peralada, que obre amb aquest Hotel una possible línia d’accés al públic familiar, més enllà del Petit Peralada, que aquest any rebrà Dàmaris Gelabert. El Cirque Éloize –fidel a determinades cerimònies del circ, va fer un tast de les seves acrobàcies, dimecres als carrers del centre de Figueres– és una bona mostra de com el circ pot renovar el seu llenguatge, sense perdre l’essència. Aquesta tardor també portarà Hotel al festival gironí Temporada Alta , on ja ha presentat diversos espectacles. Molt recomanable.