Se’n va l’ànima de l’‘underground’
Per als qui vam descobrir gràcies al còmic underground que hi podia haver tebeos que podien satisfer les nostres expectatives estètiques i de contingut de joves amb ganes de descobrir nous mons, va ser una entrada al paradís la creació de la botiga del Born Zap 275, al carrer Esparteria, on abans hi havia una bacallaneria. Va ser la primera botiga de còmics, especialitzada en publicacions contraculturals. El seu fundador va ser Jaume Fargas (Manresa, 1952), mort dissabte per culpa d’un càncer. Fargas es proveïa de les novetats que apareixien als Estats Units, a França i a Holanda que importava de la Real Free Press, de la qual va arribar a ser representant i amb la que havia contactat quan a 14 anys se’n va anar a passar una temporada a Amsterdam. Aquestes publicacions van servir de referent i d’aglutinador del moviment underground que s’estava gestant a Barcelona i a tot Catalunya els primers anys setanta. “Al voltant seu es van aplegar molta gent, com per exemple Guillem Cifré, que vaig conèixer a la seva botiga”, explica l’artista Manel Rubiales, que recorda els bols d’arrós que menjaven a casa de Fargas. “Va ser un gran dinamitzador i cohesionador de totes les persones que es començaven a dedicar a la contracultura: còmics, música, periodisme, fotografia i orientalisme. Arran dels seus dinars vegetarians es va conèixer molta gent que es dedicaria a aquest àmbit.”
Fargas va ser una persona molt activa, al vespre treballava de telefonista a l’hotel Avinguda Palace, de Barcelona, però la resta del dia també impulsava la creació de portafolis de dibuixants com Max i L’Hortelano, o te’l podies trobar amb el seu etern pantaló de peto a la redacció d’El Víbora, on s’encarregava de fer els fotolits de la revista. Els diumenges tampoc parava, tenia una parada de còmics als encants del mercat de Sant Antoni. Per la seva germana Eulàlia, Jaume Fargas era una persona que bàsicament volia fer coses útils. “Fins que ho va poder fer va donar classes del mètode d’aprenentatge musical Suzuki, perquè abans de freqüentar el Zeleste del carrer Argenteria ell ja havia tingut molt contacte amb la música: era escolanet, cantava a l’Escolania de Montserrat.” Per desig seu no s’ha fet funeral. Les cendres seran lliurades directament a la família.