Primeres espases de casa, al Grec
Jordi Savall, Cesc Gelabert i Sol Picó presenten noves actuacions al festival d’estiu aquesta setmana
El Festival Grec manté la fidelitat a artistes de casa, de trajectòria internacional. És el cas de Cesc Gelabert –que prepara una obra construïda amb Baryshnikov que es podrà veure avui i demà al Mercat de les Flors–, Sol Picó –que presenta la intervenció anual de la Banda Municipal de Barcelona al Grec el divendres 27, Animals de séquia– o, fins i tot, de Jordi Savall –que, unint-se amb el Festival de Torroella de Montgrí, prepara un programa per repassar la tremenda història de quatre segles d’esclaus, amb artistes d’Europa, Àfrica i Amèrica (diumenge al Grec i el 2 d’agost a Torroella de montgrí).
Cesc Gelabert –que ja ha estat un artista per estrenar un Festival Grec o per contagiar-se de la dansa butoh, ara fa una dècada– presenta una peça en què dialoga el moviment i la música reiterativa, però carregada de matisos de Morton Feldman amb un espai escènic a partir del tractament de la llum que construeix diferents climes. Per Gelabert, el treball permet fer un ampli mostrari de la seva tipologia de moviment però servida a partir de la interpretació en directe de Pedja Muzijevic. Gelabert ha fet aquesta producció amb el Centre de Creació de Nova York impulsat pel ballarí Mikhail Baryshnikov. Aquest artista, que darrerament es decanta més per treballs d’interpretació amb un moviment mínim, ja ha presentat altres peces a Catalunya, com ara In a landscape, el 2003. El ballarí va intervenir en un muntatge (dirigit per Bob Wilson, Letter to a man, inspirat en Nijinski al TNC, el 2017).
Sol Picó, en canvi, signa una producció explosiva, amb la complicitat del compositor Jesús Salvador, Chapí, i la Banda Municipal de Barcelona. Sol Picó presenta l’encàrrec de l’Institut Valencià de Cultura, en què ella il·lustra la mirada sobre la cultura popular valenciana. L’obra té un afegit en la versió a Barcelona amb l’aparició de Carles Dénia. Sol Picó intervindrà com a ballarina, en aquesta aparició puntual. Chapí ha creat una orquestra expressament per a l’ocasió (tant toquen com es mouen i es barregen amb el cos de ball).
A la llista, també s’hi podria sumar el Baró d’Evel, liderat per Blaï Mateu i Camille Decourtye, amb Falaise (de dissabte a dilluns a Montjuïc). La nova producció (vuit artistes, un cavall i coloms) obrirà temporada al Teatre Lliure.
LA XIFRA
Resseguint la música dels esclaus
Jordi Savall recupera composicions de quatre segles d’esclavisme. El músic, acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents, denuncia la tragèdia de la deportació i esclavatge a què van ser sotmesos més de 25 milions d’africans entre els segles XV i XIX.
Dissabte, al Festival Grec, es fa una mirada centrada en Amèrica del Nord i el Carib, entre el 1620, data d’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord, i el 1865, any en què els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud. A Torroella de Montgrí (el dia 2 d’agost), planteja una forquilla molt més àmplia: se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (Espanya i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des del 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins al 1888, quan el Brasil va abolir l’esclavitud.
El projecte impulsat per Jordi Savall va néixer fa més de vint anys, quan va investigar sobre músiques colonials i músiques que eren als arxius de les illes Canàries i de Colòmbia, i altres països sud-americans. En aquest context, el músic es va adonar que hi havia moltes músiques sobre l’esclavatge i que eren molt diferents de les “típicament hispàniques”. Savall es va preguntar per què sempre es fan les músiques del poder polític i religiós i va decidir investigar a fons per anar encara més enllà i va descobrir “una història tremenda i que és la clau de la riquesa de l’imperi espanyol i l’explotació d’éssers humans per la força arrencats dels seus pobles per la força i portats d’una manera bestial al Nou Món en condicions tremendes. Aquesta ha estat una història que s’ha amagat”, va destacar Savall en una roda de premsa, segons recull ACN, ahir.