Un Quixot uruguaià

En la primera temporada d’Igor Yebra com a director del Ballet Nacional Sodre de l’Uruguai (una institució de 85 anys d’història que compta amb un cos de ball de 70 ballarins) ha encarregat una versió del Quixot a Blanca Li. El punt de partida era donar a conèixer el llegat i la generositat d’Arturo Salambrí, un advocat que es va dedicar a comprar i col·leccionar primeres edicions del Quixot. El llegat va passar a una de les seves filles, que, en la seva mort, el va cedir a l’Estat. Blanca Li manté la tècnica clàssica però sí que hi introdueix l’humor i una certa teatralitat amb els personatges. I no desaprofita l’oportunitat de generar un paral·lelisme entre el Quixot que s’obsessiona amb els llibres de cavalleria i Salambrí que s’aficiona per aquest títol. La coreografia El Quijote del Plata, estrenada al novembre a l’Uruguai, arrenca gira aquesta nit al Festival de Peralada, que continuarà per Almagro, El Escorial, Sagunt i Santander.

Blanca Li va tenir molt poc temps per treballar amb una companyia que no coneixia. Ella, a qui li agrada dedicar un mes de joc amb els membres de la seva companyia abans d’abordar una obra, en aquesta ocasió només va tenir uns dies per jugar tot triant qui seria cada personatge. Abans, ja tenien molta feina consensuada amb l’equip artístic (vestuari, escenografia, il·luminació), resolta per llargues sessions de Skype, recordaven ahir en la presentació a la premsa. Li també va haver de decidir quina partitura donava a una obra, que pretenia tenir un fil continu. Finalment, s’ha optat per compositors que (des del barroc fins a la contemporaneïtat) han volgut retratar el folklorisme espanyol (des de Debussy a Rimsky Korsakov). Tot i la barreja de composicions formals, tot guanya unitat en una obra en la qual un Salambrí al llit li demana a una filla que li llegeixi els capítols que prefereix de cada edició d’incunables. I això dona a les coreografies de quadres com l’escena dels molins, la crema dels llibre o el casament dels Camacho.

El director del Festival de Peralada, Oriol Aguilà, va celebrar la feliç coincidència pel gust de fullejar incunables del Quixot (la família impulsora del festival també n’ha col·leccionat). De fet, la peça coincideix amb la recentment estrenada òpera de butxaca Diàlegs de Tirant e Carmesina, els personatges de l’única novel·la que Cervantes va salvar del gènere de cavalleries, segons es recull al mateix Quixot. Aguilà adverteix que, en les properes edicions, hi haurà més versions del Quixot a Peralada.