Campanada... afinada

Queden lluny els temps en què el repic codificat de les campanes de les esglésies informava la població de casaments, d’enterraments, d’alertes com ara incendis o bombardejos i, naturalment, del pas de les hores.

Ahir, però, en va sonar una, de campanada. Una de sola, però d’aquelles en què el so es perllonga unes quantes hores: l’editorial La Campana va ser comprada pel grup Random House Mondadori. Dong!

El 1985, fa gairebé 35 anys, el polifacètic Josep Maria Espinàs –que aleshores tenia 58 anys– i Isabel Martí –que en tenia 26 i era mestra de professió– treballaven junts a Enciclopèdia Catalana. Ell, veient la vàlua d’aquella secretària, la va impulsar a publicar el llibre Identitats, la transcripció de les entrevistes que l’escriptor feia a la tele. El capital inicial va ser de 30.000 pessetes. I així va començar La Campana. Ding!

Com és lògic, Isabel Martí ahir no va poder fer pública la quantitat amb què ha estat taxada La Campana actual, tot i que fàcil no ha estat, perquè s’han hagut de sotmetre a auditories exhaustives abans de poder “brindar amb xampany i celebrar amb la satisfacció de les dues parts” la transacció.

De mica en mica, mantenint la filosofia de “llibres de qualitat, però per a tothom”, és a dir, “ni llibres difícils, per a una minoria, ni títols impresos només amb una intenció comercial”, i amb un sostre autoimposat de vint novetats anuals, La Campana ha fet forat en el mercat. En l’última dècada, dels deu títols més venuts en català, quatre els han publicat ells: Victus, d’Albert Sánchez Piñol –el 2002, amb La pell freda, Sánchez Piñol es va convertir en un dels autors catalans més venuts i traduïts–; Tor, de Carles Porta; Wonder, de R.J. Palacio, i L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson. I això ha influït a l’hora d’haver pogut triar un comprador com el potent grup Random House Mondadori.

“Mai m’hauria venut a una empresa espanyola”, va comentar ahir Isabel Martí. “Volia Random House perquè és una empresa internacional i fa molts anys que hi tenim molt bona relació; pel que fa a la gerència, la relació és excel·lent i hi ha persones fantàstiques, com Núria Cabutí, i també Núria Tey, amb qui ens coneixem des del 1986.”

La venda arriba en un moment en què l’economia de La Campana està sanejada. Queden enrere moments complicats en què van haver de vendre el pis del carrer Muntaner on tenien la seu per assumir les despeses i no haver de tancar. Aleshores, la sort que segons Isabel Martí sempre els ha acompanyat, els va proporcionar èxits com els de Palacio i Jonasson, i d’altres com ara La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker; La noia del tren, de Paula Hawkin, etcètera. No hauria fet falta malvendre aquell bonic pis. Però no tenien una bola de vidre per mirar el futur, cosa que ara sí que volen fer i assegurar.

Isabel Martí té el compromís de continuar com a assessora editorial com a mínim dos anys més, i col·laborarà directament amb Núria Tey, directora editorial responsable de la divisió en català de Penguin Random House. Josep Maria Espinàs ja està totalment retirat i, a banda de Martí, que es dedicarà als originals d’autors en català des de casa, també continuaran la seva germana Joana, que s’incorporarà a Random House per coordinar la gestió, i Imma Falcó, com a autònoma per voluntat pròpia, que porta la part de traduccions. La Isabel, la Joana i l’Imma formen un triangle professional en què totes són la mà dreta de les altres.

De tota manera, el grup assegura que mantindrà la identitat i la vocació de La Campana i seguirà publicant autors catalans i traduccions d’obres de ficció i no-ficció, i hi afegirà els formats de butxaca, e-books i audiollibres. “El món editorial ha canviat molt, molt, i això em va dur a plantejar-me que si tot ha canviat i nosaltres estem igual... potser ja ens havia arribat l’hora de sumar-nos al futur, al tecnològic, amb audiollibres i vendes per internet, que no estem capacitats per fer”, va admetre Martí.

Pel que fa a la continuïtat de l’estil, Martí es mostra optimista. “L’Espinàs és la persona més important de la meva vida professional [s’emociona en dir-ho] i espero que La Campana continuï sonant amb l’esperit que ell li ha donat, i també la Joana i l’Imma, entre molts altres col·laboradors.”

Per Martí, “el món editorial en català mai havia viscut una època amb tantes petites editorials tan brillants, sòlides i esforçades, però ens cal un gran grup editorial que cregui en aquesta llengua i que hi doni una empenta”.

Núria Cabutí, CEO de Penguin Random House i una altra de les peces essencials de l’acord, també va mostrar la seva satisfacció: “Estem molt il·lusionats amb la incorporació de La Campana a Penguin Random House. És una editorial de referència i amb molts èxits en el seu catàleg. Donarem suport a aquest segell perquè arribi al màxim nombre de lectors possible en tots els formats i perquè, juntament amb Rosa dels Vents, incrementi la nostra presència en el mercat català.”

La Campana edita novel·la, assaig, humor, cròniques, reportatges i memòries, tant originals en català com traduccions. En l’apartat de no-ficció, alguns dels èxits van ser Criatura i companyia, de Carles Capdevila; Atreveix-te a pensar, de Josep-Maria Terricabras; El desconcert de l’educació, de Salvador Cardús... El teu nom és Olga, d’Espinàs, és un altre títol important en la història de La Campana, grup en què l’escriptor ha publicat més de trenta llibres, entre els quals hi ha els populars Viatges a peu i El meu ofici. La Campana té 400 títols en un catàleg en què també figuren noms com ara Elena Ferrante, Alexandre Dumas, Ada Castells, John Carlin, Arthur Miller, Angelika Schrobsdorff, Xavier Roig, Maurizio de Giovanni, Frédéric Beigbeder, Joaquim Carbó, Patrícia Gabancho... I hi acaben d’afegir Carles Puigdemont, amb el breu assaig Reunim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat. Que sonin campanes de festa, doncs! Ding-dong, ding-dong, ding-dong...