Beduïns a la Garrotxa
El canvi de direcció en el festival de dansa tradicional, que continua apropant cultures llunyanes, coincideix amb un augment de la flexibilitat per apuntar-se als tallers
Ésdansa connecta amb el desert gràcies a la invitació de la companyia de dansa d’Oman. Com ja és habitual, el festival (del 19 al 25 d’agost) preveu algunes actuacions que permetin conèixer el dia a dia i la cultura dels artistes que hi intervenen. I el cas més gràfic és la possibilitat de viure una experiència beduïna amb el grup Danses Al-bar’ah, en el marc de les Preses, a la Garrotxa. Sense desert, però amb la consciència de canviar contínuament d’emplaçament. Núria Feixas substitueix Jordi Fosas (que n’ha estat el director els últims 20 anys) i insisteix en les accions experiència. Aquest any, per primer cop, també hi haurà flexibilitat per assistir als tallers, fet que permetrà ampliar-hi (presumiblement) la participació, que en els darrers anys ha tocat sostre, amb unes 10.000 persones, segons fonts de l’organització.
Per Feixas, la clau del festival és la presència de companyies internacionals. Aquest any s’hi podran veure les danses de tres països encara inèdits dins de l’esdeveniment: Guatemala, Tanzània i Oman, els quals, juntament amb l’Equador, Corea del Sud i Armènia, compartiran protagonisme en una edició en què les danses indígenes de l’Amèrica del Sud i les cultures més desconegudes d’Orient prendran el protagonisme.
El festival, que complementava l’internacional de música de Cantonigròs (que va deixar de fer-se després de 35 edicions, el 2018), s’ha guanyat el reconeixement com a punt de trobada ideal per treballar i explicar la dansa d’arrel i també com a referent per al sector i per al mateix Departament de Cultura, segons explicava fa uns dies la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Àngels Blasco. Al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.), també s’hi va apropar l’alcalde de les Preses, Pere Vila, que el va marcar com una de les fites culturals anuals de la comarca.
Dins del format experiència, hi haurà Espero meravelles, de Mirna Vilasís, Xavi Múrcia i l’Esbart Sant Martí de Barcelona. El duet de Tralla (que va fent projectes paral·lels com ara el grup de música d’arrel familiar Samfaina de Colors, així com d’altres de personals) presenta la música i la poesia a la petita església de Sant Martí del Corb. En aquesta mateixa línia de diàleg amb el paisatge, la Festa al Parc continuarà omplint de música i ball el parc de la Pedra Tosca, on tothom qui vulgui podrà descobrir danses tradicionals d’arreu del món en un entorn únic.
Segons la directora, la intenció de l’Ésdansa és insistir per a la incorporació de noves propostes contemporànies que treballin a partir de la dansa d’arrel. N’és un exemple l’espectacle (ja se’n va poder veure un tast a la Fira Mediterrània del 2017 i s’ha recuperat en aquest Deltebre Dansa) Socarrel, creat pel coreògraf Roberto Olivan, el ballarí Magí Serra, l’artista electrònic Victor Ha i el quartet de veus occitanes Vox Bigerri. Un projecte de fusió entre moviment, electrònica i polifonia tradicional que commou per l’austeritat i un cert primitivisme.
Delfí Colomé 2018
Com ja és habitual, l’Ésdansa marca l’estrena del premi Delfí Colomé 2018: Àer, de Laia Santanach, la proposta guanyadora de la tercera edició del premi Delfí Colomé. La peça revisa el ball tradicional del contrapàs, origen de la sardana, amb la contemporània i la música electrònica. Una altra de les propostes que s’estrenaran és NU(e)S, de l’Esbart Maragall de Barcelona, projecte finalista del Delfí Colomé.
Un altre dels processos creatius que passaran pel festival és l’espectacle La resclosa, de la ballarina Núria Hontecillas i el músic Roger Andorrà. Aquests dos artistes, que van fer estada en residència l’any passat a l’Ésdansa, ara, amb l’acompanyament artístic de Montse Colomé, hi presentaran el resultat de la seva cerca amb l’electrogralla. Enguany, en residència, hi haurà Miquel Barcelona amb Kórps, una proposta multidisciplinària que beu de la tradició popular per parlar del món terrenal i del món espiritual a través de la mort i els seus rituals. Aquest projecte, encara embrionari, es podrà veure en una trobada amb els creadors.
L’Ésdansa’T, la línia formativa del festival, oferirà gairebé 200 hores de formació i canvia el seu sistema d’inscripcions per oferir la possibilitat d’assistir a tallers concrets sense haver-se d’inscriure a un itinerari sencer. En aquesta edició, l’organització ha volgut donar protagonisme a les danses dels seguicis de Tarragona i Reus, que, amb la imatgeria i els elements festius, compartiran tallers i espai amb els balls internacionals.
De Jordi Fosas a Núria Feixas al comandament
Ésdansa canvia de direcció. Núria Feixas substitueix Jordi Fosas, pràcticament des que es va anunciar que seria el nou director de Fira Mediterrània (el gener passat). L’entrada de Fosas a la fira estratègica de cultura popular, després dels set anys de David Ibáñez, suposa un relleu aparentment plàcid. Tot i que Fosas hagi tingut poc temps per bastir el seu nou projecte, molt probablement es mantindrà el gros de la filosofia d’una Fira Mediterrània que havia aconseguit eliminar les fronteres entre disciplines com ara el circ, la música i la dansa i que mirava d’atansar-se a la gent del carrer al màxim. L’objectiu d’Ibáñez era donar la màxima amplitud a la referència popular (de la gent), més enllà de l’accepció inicial, molt arrelada als grups de tradició catalana. El premi Delfí Colomé va vincular els dos festivals, a més del Sismògraf i el Mercat de les Flors.