Sensualitat tahitiana

Des d’ahir, el municipi garrotxí de les Preses, de no més de 1.800 habitants, torna a multiplicar per sis la seva població amb motiu de la setmana d’activitats i espectacles que hi programa el festival Ésdansa . Ho explica amb satisfacció, com cada any, Pere Vila, l’alcalde amfitrió, durant la roda de premsa d’obertura del festival, i com cada vegada que ho diu, tothom a la sala assenteix amb convicció, perquè després de trenta-set edicions ni exagera en el nombre ni peca sense motiu d’orgull. Ésdansa és certament tot un fenomen dins la música d’arrel tradicional, tant per la serietat amb què aprofundeix en els balls populars com per la seva capacitat d’innovar i engrescar balladors cada vegada més joves en un art que fins no fa gaire, potser fins que trobades com les d’Ésdansa van anar sembrant la seva llavor, es considerava caduc.

La 37a edició va començar ahir amb una de les seves propostes estel·lars: l’excursió nocturna, ben bé ritual, fins al paratge del Clot de l’Infern, on el Ballet Folklórico Nacional de Guatemala (que al migdia havia ofert una mostra dels seus balls entre tribals i carnavalescos, d’un vuit-centisme exòtic, al Caixafòrum Girona) i la companyia Somos Cultura Viva de l’Equador van posar en diàleg el seu llegat maia i inca. Són dues de les formacions internacionals convidades a les Preses aquest any, juntament amb Lumumba de Tanzània, Mija Kim de Corea del Sud o Bert d’Armènia. Aquesta darrera companyia brindarà un espectacle únic amb les seves danses Kochari, declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco, com també les danses Ori de Tahití, que substitueixen les del grup d’Oman anunciat en el primer cartell difós, a principis d’estiu, i que finalment no podrà viatjar a la Garrotxa per causes alienes a l’organització, va lamentar la directora de l’Ésdansa, Núria Feixas, que pren el relleu de Jordi Fosas. Tahití, país fins ara també inèdit al festival, interpretarà les seves sensuals danses de maluc, prohibides per indecoroses ara fa dos-cents anys pels colonitzadors cristians i restituïdes fa mig segle, en un nou “espectacle experiència”, dissabte (10 h), en què el públic serà citat al punt de trobada per dirigir-se tot seguit a un paratge sorpresa com a escenari, amb la voluntat d’agermanar cultura i paisatge, com va remarcar Feixas.

Una de les propostes més sorprenents, també dins el format d’espectacle experiència, serà Espero meravelles, de Mirna Vilassís, Xavi Múrcia i l’Esbart Sant Martí de Barcelona, en què dansa i música es posaran diumenge (12 h) al servei de l’obra poètica de Montserrat Abelló en l’entorn màgic de la petita església de Sant Martí del Corb.

L’aposta per la creativitat i la innovació instaurada fa quatre anys tanca un cicle, va insistir Núria Feixas, que aspira a explorar a partir d’ara noves vies de complicitat entre l’art contemporani i la dansa d’arrel. Amb aquest plantejament, el festival ofereix quatre estrenes: Socarrel, creat pel coreògraf Roberto Olivan, el ballarí Magí Serra, l’artista electrònic Laurent Delforge i el quartet de veus occitanes Vox Bigerri; Àer, de Laia Santanach, guanyadora de la tercera edició del Premi Delfí Colomé; La Resclosa, de la ballarina Núria Hontecillas i el músic Roger Andorrà, que ja van fer residència a Ésdansa, i Nu(e)s, de l’Esbart Maragall de Barcelona. Entre els artistes en residència, destaca també Miquel Barcelona, que presentarà l’espectacle [Kórps], inspirat en la llarga i fecunda tradició de danses de la mort al nostre país. Per consultar la programació sencera i els tallers de formació, adreceu-vos a www.esdansa.cat.