Festejant la Capitana

El III Homenatge a Carmen Amaya, inclòs com a activitat complementària en la programació del Festival de Música de Begur, començarà avui al vespre amb una sardinada i s’allargarà fins diumenge amb la projecció de Los tarantos (1963), l’última pel·lícula en la qual va intervenir l’artista (22 h). L’ampliació dels dies dedicats a recordar els vincles de la bailaora amb el poble on va residir els dos últims anys de vida és la principal novetat d’aquest homenatge que l’Associació de Comerç i Turisme de Begur organitza des del 2017, coincidint amb l’aniversari del llegendari últim ball que l’artista, ja molt malalta, va oferir a l’antiga fàbrica Forgas, el 24 d’agost de 1963.

En aquesta ocasió, el festival comptarà amb unes invitades d’excepció: Mercedes Amaya, neboda de l’enyorada Capitana, i la seva filla Karime Amaya, que presentaran demà l’acte central de l’homenatge al pati de les Escoles Velles, l’espectacle flamenc Las Amaya. Vingudes expressament de Mèxic, on resideixen, les artistes oferiran dues funcions, una a la tarda (19.30 h, 25 euros l’entrada anticipada, i 35 si es compra a la taquilla) i una altra a la nit (22.30 h, 35 euros anticipada i 40 a taquilla), totes dues amb cadires numerades. Mercedes Amaya, coneguda com la Winy, imparteix avui, a més, un taller de flamenc amb totes les places cobertes des de fa dies. La classe tindrà lloc a l’Espai Mas d’en Pic, l’antiga torre de vigilància que Carmen Amaya va convertir en la seva residència i la dels seus nombrosíssims parents i amics el 1961, i que obrirà avui al públic amb una visita guiada (19 h). És en aquest mateix entorn on se celebrarà, a partir de les 9 de la nit, l’altra gran novetat del festival: la sardinada popular en record de l’anècdota segons la qual, durant la seva gira pels Estats Units, Carmen Amaya va decidir coure’s unes quantes sardines a la brasa fent servir de graella el somier de la suite de l’hotel Waldorf Astoria on estava allotjada. Potser és només una llegenda, però no desentona gens amb el temperament de l’artista, espontània i generosa, com ho va demostrar aquell agost de fa 56 anys en què, tot i estar ja mancada de forces, va accedir a ballar per última vegada, al pati de l’antiga fàbrica Forgas, per tal de recaptar diners per il·luminar el castell de Begur, que segons ella “estaba muy oscuro”. Només va sobreviure tres mesos a aquella actuació, però mai no ha estat oblidada a la seva terra d’adopció. Fins i tot Rosalia va homenatjar-la quan va actuar al festival de Begur fa tres anys.