L’arqueta de Banyoles llueix dues figures més
Un nombrós públic va aprofitar la missa de Sant Martirià per contemplar la joia
Ara hi falten cinc peces
Potser no s’arribaran a localitzar mai totes 28, però tampoc no hi havia gaire ningú que confiés a recuperar-ne cap, i ja se n’han restituïdes 23. L’arqueta de Sant Martirià de Banyoles s’assembla cada vegada més a la peça espectacular que havia estat abans que el lladre d’obres d’art Erik el Belga la saquegés, el 12 de gener de 1980. Ahir va tornar a acollir les despulles de sant Martirià en el ritual que se celebra cada any durant l’ofici de festa major al monestir de Sant Esteve, i amb les últimes figures rescatades, santa Anna amb la Verge i el Nen i el sant Cristòfol amb el Nen, acabades de restaurar i encastades a la seva fornícula corresponent. Les dues peces, recuperades l’any passat a Londres i Brussel·les per Carles Mascort, l’advocat del bisbat que des del 2005 s’encarrega de seguir la pista d’aquest tresor per tot Europa, han estat restaurades per l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), a petició de la direcció general de Belles Arts. L’operació ha tingut un cost de 4.000 euros, aportats pel Ministeri de Cultura, i ha consistit en la retirada de la sulfuració i la brutícia acumulades sobre els elements de plata, corregir les llacunes de color i aplicar una capa de protecció damunt les dues figures. La restitució de les peces a l’arqueta es va fer in situ, per una empresa especialitzada en la restauració d’orfebreria, a les dependències del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb la finalitat de minimitzar els riscos de manipulació i trasllat del conjunt i garantir l’estabilitat de la peça.
La intervenció s’ha aprofitat també per realitzar tasques de manteniment i conservació preventiva de l’arqueta, netejant àrees puntuals de sulfuració (ennegriment) de la plata sorgides pel desgast del vernís protector. De tota manera, els tècnics assenyalaven ahir mateix el bon estat que presenta aquesta joia de l’orfebreria gòtica elaborada al taller dels Artau al segle XV, gràcies a la vitrina protectora, de fabricació alemanya i altament sofisticada, que crea una atmosfera estanca que assegura els nivells d’humitat òptims per a la preservació tant de la fusta com de la plata.
Els feligresos que van assistir ahir a la missa de Sant Martirià, presidida per l’anterior bisbe, Carles Soler, en absència de Francesc Pardo, van poder complir amb el ritual d’apreciar de prop l’arqueta, un dels tresors del monestir, junt amb el retaule de la Mare de Déu de l’Escala, de Joan Antigó, l’orgue i, a un altre nivell, el Teló de les Ànimes de Manuel Pigem.