Noves troballes al Cavet de Cambrils avalen que hi va haver ocupacions humanes des del neolític antic

Les excavacions arqueològiques, que van acabar ahir, han permès corroborar l'antiguitat del jaciment, amb noves troballes que s'emmarcarien en els inicis de la neolitització. Per tant, es confirma aquest espai de Cambrils com un dels primers assentaments d'agricultors i ramaders de la península ibèrica. Els arqueòlegs de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han constatat que el jaciment del Cavet va acollir ocupacions humanes periòdiques des del neolític antic (datades en uns 6.700 anys abans d'ara), fins a l'època ibèrica.

Una primera anàlisi de les restes aparegudes aquests dies han permès arribar a aquestes conclusions. L'equip, sota la direcció de Marta Fontanals, ha excavat tres estructures identificades com a sitges per a l'emmagatzematge de productes agrícoles, bàsicament cereals, les restes dels quals s'han trobat durant el rentat i flotació del sediment. A més, han excavat en extensió un paquet de sediment in situ: «mentre que a les sitges ha aparegut escàs material arqueològic, bàsicament ascles de sílex i petits fragments de ceràmica, en l'excavació en extensió s'ha trobat abundant material lític, elaborat amb sílex, entre els quals destaquen un gratador i una peça emprada per segar, ja que presenta en la superfície el llustre típic que deixa el treball amb cereal», va explicar Fontanals.

La presència d'elements lítics que s'haurien fet servir per a tasques relacionades amb el processament dels cereals ja s'havia documentat en anteriors campanyes d'excavació. També s'havia determinat l'existència d'un altre element característic d'aquestes societats productores: la ceràmica. «Enguany la major part d'aquests elements recuperats no presenten decoració, exceptuant un únic cas d'un fragment amb una decoració de cordó incís», va puntualitzar ahir Marta Fontanals. Entre el material recuperat també figura malacofauna marina, registre que caracteritza el jaciment, a causa principalment a la proximitat del Cavet amb la costa.

Per tot plegat, «es confirma l'antiguitat de les ocupacions humanes al Cavet, ja que el material aparegut al sediment in situ pertanyeria també al neolític antic. Pel que fa a les sitges podria ser que corresponguessin a un moment més avançat, potser l'edat del bronze, però és una dada que ens cal contrastar en futurs estudis», puntualitza Fontanals.

Ahir, coincidint amb l'últim dia de campanya, van visitar el jaciment l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, i el regidor de Cultura, Patrimoni, Esports i Lleure d'aquest municipi, Joan Recasens. Les excavacions s'han dut a terme en conveni amb l'Ajuntament de Cambrils i el Museu d'Història d'aquesta localitat.