Per Fires, la Girona de Fargnoli

Coincidint amb la celebració de l’Any Fargnoli amb motiu dels setanta-cinc anys de la mort de Valentí Fargnoli Iannetta (1885-1944), i que la ciutat de Girona li hagi dedicat diverses exposicions i activitats, estava cantat que el Llibre de Fires de Sant Narcís, que cada any edita l’Ajuntament de Girona coincidint amb la festa major, se centrés en la seva obra i figura. Girona. Fargnoli es va presentar ahir i es tracta d’una publicació voluminosa (a un preu ajustat de 25 euros) que ha escrit l’arxiver municipal de Girona i director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, Joan Boadas i Raset, autor de l’estudi Fotografia en temps de Noucentisme amb què ressegueix el mètode i les condicions de treball del fotògraf gironí, considerat un dels fotògrafs cabdals del segle XX.

El llibre té una detallada biografia introductòria, un àlbum de família amb imatges encara molt desconegudes pel públic i un extens recull de 236 fotografies “que has de conèixer”, com destaca l’autor. Fargnoli es va destacar de la resta de companys de professió per ser un actiu fotògraf ambulant. Omnipresent, va ser a tot arreu, recorrent cada poble, cada ciutat, cada comarca... i Girona més. En va retratar des del racó d’una casa benestant del barri vell, als barris incipients que treien el cap als afores d’una ciutat que encara es mantenia emmurallada mentre la pressió urbana n’ampliava els horitzons fins a límits insospitats.

I és per aquesta capacitat seva de “fer fotos de tot i ben fetes”, com destaca Boadas, que el llibre divideix el repertori d’imatges amb seccions com ara De muralles enfora, Les muralles i la Devesa, la Dreta i l’Esquerra de l’Onyar, De portes endins i Lleure i treball. És fàcil entretenir-se a buscar referències o detalls a cada fotografia, sigui perquè el marc geogràfic i urbanístic ha canviat tant o per identificar els consegüents canvis socials després d’un segle.

Per exemple, com el mateix autor destaca, aquella imatge en què capta una festa infantil celebrada el 6 de gener en un hospital i en què s’aprecia l’absència dels Reis de l’Orient i en canvi sí que hi ha el Pare Noel. “Queda clar que una altra societat laica i republicana era possible i que un any després, el 1939, s’esvairia amb l’esclat d’una guerra que acabaria imposant la tradició catòlica.”

El regidor de Cultura Carles Ribas considera que la publicació “fa justícia a un artista que ha deixat imatges increïbles de la nostra ciutat i que ens explica, a través de les fotografies, per què i com ha evolucionat Girona al llarg dels anys”. I va aprofitar per recordar que l’exposició que es fa al Museu d’Història, Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia, encara es podrà veure aquests dies de festa major i va aportar una xifra: més de 10.700 persones l’han vista, cosa que demostra que Fargnoli encara avui dia deixa petja.