Toca arremangar-se!
Manga Barcelona, abans conegut com el Saló del Manga, compleix 25 anys i ho celebra amb més convidats que mai i nombroses activitats participatives
Dijous, tothom que vagi disfressat podrà participar en una conga gegantina dins del recinte
Una de les exposicions destacades és la dedicada al pare del manga, Osamu Tezuka
Caldrà estar en forma, i arremangar-se força. Segons va anunciar la directora de Manga Barcelona, abans conegut com el Saló del Manga, Meritxell Puig: “Hem volgut que la celebració dels 25 anys de la creació del Saló del Manga sigui especial i, a banda de les propostes habituals com ara concursos de cosplay, conferències i projeccions, hi haurà moltes activitats en què com a mínim un cop al dia hi podrem participar tots alhora.” Una de les quals serà dissabte, en un gest de complicitat amb els seguidors de Bola de drac, i en què tots els assistents al recinte de Fira de Barcelona, a Montjuïc, hauran d’aixecar els braços per enviar energia tot fent una bola Genki. “Si una persona volgués fer totes les activitats de Manga Barcelona, hi hauria d’invertir vuit hores al dia durant un mes i mig per aconseguir-ho”, explica el coordinador d’activitats. Aquest ambient participatiu també es podrà viure dijous –dia de la inauguració de l’esdeveniment, que durarà fins diumenge–, quan s’organitzarà una conga gegantina amb tothom que vagi disfressat. La proposta per diumenge és que els visitants portin roba amb els colors de la bandera japonesa: blanc i vermell.
Aquesta espectacularitat que provoca el manga òbviament prové de l’afició a la lectura del còmic japonès, que fa 25 anys no era vist amb bons ulls per un sector que ignorava el que representava la cultura del manga. En aquest sentit, Patrici Tixis, president de Ficomic, entitat que organitza l’esdeveniment, va recordar: “Fa 25 anys, quan tot va començar, algú va dir que això del manga duraria un parell d’anys, que era una moda passatgera...”
Amb un espai de 78.000 metres quadrats, els organitzadors esperen arribar als 150.000 visitants de l’any passat, encara que aquest any dijous no sigui dia festiu, i han tranquil·litzat els que encara no tenen entrada, perquè, si l’aforament i la seguretat ho permeten, es vendran més entrades a taquilla. De moment estan exhaurides les entrades per divendres, dissabte i diumenge, així com l’abonament per als quatre dies. Només queden a la venda algunes entrades per dijous.
Una de les aportacions de Manga Barcelona al llarg d’aquest quart de segle ha estat la recuperació del públic femení, que gairebé havia abandonat el món del còmic. En aquest sentit, Puig va destacar l’alta presència femenina al Saló, tant pel que fa al públic com als artistes i autors convidats, en què en alguns casos la quantitat de dones és fins i tot superior.
Una de les sorpreses de la trobada serà, quan falta menys d’un any per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, la presència de Miraitowa i Someity, les mascotes de l’esdeveniment esportiu, que visitaran la ciutat per cortesia del consolat japonès a Barcelona, que també col·labora amb el Saló.
Quant a les exposicions, Puig va recomanar com a “visita obligada” la mostra Osamu Tezuka, el déu del manga, produïda per Ficomic, i que s’inaugurarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) coincidint amb el Saló. El fill de l’autor, el cineasta Macoto Tezka, hi serà present.
Així mateix, hi haurà una “megaexposició” de més de 800 metres quadrats dedicada a Bola de drac, i d’altres sobre Doraemon, el col·leccionisme de figures i els 25 anys de Manga Barcelona, entre altres temes d’interès.
Tot això, adobat amb tallers de cuina, d’escriptura i de dibuix; taules rodones; presentacions editorials; sessions de firma d’autògrafs; projeccions de pel·lícules; concursos de ball, de disfresses i de coneixements sobre manga; concerts; espectacles de cultura tradicional japonesa, i moltes activitats més, que ompliran el recinte de Fira de Barcelona per demostrar “el bon moment que viu el manga”, segons la directora del Saló.
Un dels aspectes que van destacar els organitzadors és la programació de cinema, que tindrà lloc al mateix auditori de la Fira. Entre altres films, s’hi projectarà Sadaka, l’última pel·lícula del director Hideo Nakata, conegut sobretot per la sèrie iniciada amb The ring. Nakata és també un dels convidats juntament amb Hiroki Koyama, productor del mític estudi d’animació Toei Animation, del qual han sortit la majoria d’obres mestres del gènere. També és productor –en aquest cas, de sèries de televisió com ara Digimon, Saint Seiya i One piece– Hiroyuki Sakurama, que també hi serà. Tots dos, a través de Selecta Visión. Aquests 25 anys han donat per a molt i bona part dels adolescents que van assistir a les primeres edicions ara són pares que no han perdut l’afició i que hi assisteixen acompanyats dels seus fills. Per a la canalla, s’hi muntarà el Manga Kids, un espai on podran fer diverses activitats com ara escriure el seu nom en japonès i aprendre nocions d’aquest idioma.
De quan va néixer la generació ‘otaku’
Tot va començar fa 25 anys amb una prova pilot, una convenció d’otakus, que vol dir ‘aficionats al manga’, però aleshores pocs ho sabien. Es va fer al Sant Andreu Teatre (SAT), a Barcelona. L’editorial Planeta, des de la seva divisió de còmics, amb Antonio Martín al capdavant, que editava el còmic de Bola de drac, havia detectat el creixement de l’interès pel còmic japonès arran de l’emissió de sèries com ara Los caballeros del zodiaco, Candy, Candy i Dr. Slump, i fenòmens com la compravenda de manga en francès i japonès al mercat de Sant Antoni de Barcelona. També es venien i es compraven fotocòpies de dibuixos que els joves feien aturant el vídeo i calcant directament de la pantalla la imatge de la sèrie en qüestió.
Una nova generació havia sortit del que per a molts era el no-res i les editorials anaven totalment perdudes. La convenció del SAT va ser un descobriment per als que no formaven part d’aquell univers, un món de nois i noies que encara no havien accedit a internet, perquè la xarxa era a les beceroles de l’ús generalitzat, però estaven ben informats. Com? N’hi havia de més grans que viatjaven a França, on anaven un pas endavant. La informació circulava gràcies al boca-orella per les llibreries especialitzades en còmic i pels correus dels lectors. L’èxit de la convenció, amb moltes demandes concretes als editors, va acabar d’impulsar la decisió que aquell mateix any se celebraria el Saló del Manga, ara Manga Barcelona, i que s’organitzaria mitjançant Ficomic, l’entitat integrada pel Gremi d’Editors de Catalunya, que agrupa editors, llibreters i distribuïdors, i que organitzava el Saló del Còmic, que en aquell moment ja detectava un canvi de tendència en el mercat, en què els joves reclamaven una especial atenció als còmics que llegien, és a dir, al manga.
Aleshores el Saló del Manga se celebrava a l’estació de França, el mateix espai on es va instal·lar el Saló del Còmic. La incomoditat del recinte per a aquesta mena d’esdeveniments i, sobretot, l’èxit de públic, que ja no només hi assistia per comprar còmics, sinó per disfressar-se, menjar, anar a concerts en què s’interpretaven cançons de sèries d’anime i fer-se fotos, va portar a buscar un recinte més adequat, que va ser La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, on en la primera edició ja es va poder veure l’autèntica dimensió de la generació manga. La cua feia la volta al que havia estat un immens recinte fabril.
Després d’uns anys, La Farga també va quedar petita i el Saló es va traslladar a la ubicació actual, la Fira de Barcelona, a Montjuïc.
