Noves generacions

“No és cert que en els àlbums anteriors d’Astèrix no es notés la presència del jovent, sinó que els adolescents dels anys seixanta i setanta han evolucionat i nosaltres els presentem com els veiem ara”, explica el guionista Jean-Yves Ferri, autor, juntament amb el dibuixant Didier Conrad, de la darrera aventura d’Astèrix, La filla de Vercingetòrix (Salvat), el 38è àlbum de la sèrie creada per Goscinny i Uderzo ara fa 60 anys i el quart dels nous autors, amb els joves com a protagonistes.

El personatge que mou tota la trama és una adolescent molt especial, anomenada Adrenalina, filla secreta del cabdill gal de la tribu dels arverns Vercingetòrix, personatge real que va ser capturat per les legions de Cèsar en la batalla d’Alèsia i portat a Roma, on va ser executat.

La història arrenca quan una parella de guerrers arverns es presenten al poblat gal amb l’Adrenalina. Volen deixar-la sota la protecció dels irreductibles gals. Cèsar la persegueix per obtenir la torca, un collaret honorífic que li va donar el pare i que representa tot un símbol de la lluita contra els romans. També vol capturar la noia per romanitzar-la i apaivagar l’esperit de revolta gal.

Com a primer gest que reflecteix els nous temps, els dos guerrers es fan dir “papa”. Es dona, així, carta de naturalitat al fet que la noia estigui sota la protecció paternomaternal de dos homes. Ferri va reconèixer la referència velada a les parelles homoparentals, tot i que “la vocació d’Astèrix no és ser militant, sinó ser un còmic d’humor”.

L’Adrenalina, d’esperit rebel com el seu pare, es trobarà fora de lloc al poblat, però trobarà la companyia de la gent de la seva generació, especialment de Blinix, fill del peixater, i Sèlfix, fill del ferrer, que, a diferència dels seus pares, tenen molt bona relació. Gràcies a l’ajut d’aquests dos joves, Astèrix i Obèlix podran tirar endavant amb èxit la complicada tasca de protegir la noia de les intencions dels romans de capturar-la.

“No tenim pensat crear nous personatges fixos en la sèrie, però Blinix i Sèlfix, com a membres del poblat, s’incorporen al repartiment”, assenyala Didier Conrad.

El que sí que podria canviar de les grans rutines instaurades en la sèrie és el patró de l’alternança de l’escenari de les aventures. De sempre, un àlbum que transcorre al poblat ve seguit per un altre en què Astèrix i Obèlix roden pel món. Els autors reconeixen que en un futur això podria variar.

Com també volen canviar les coses els joves del poblat, que tenen un esperit ecologista que Obèlix no entén, com quan l’adverteixen de la més que probable desaparició dels porcs senglars a causa de l’excés de caça i que el repartidor de menhirs hi té molt a veure. L’aventura té escenes que transcorren al litoral marítim de la zona, on els joves es queixen que les àmfores buides de vi, que esdevenen deixalles, són llençades al mar.

No hi podia faltar l’empoderament de la dona, tot i que Conrad el matisa: “Amb la inclusió de l’Adrenalina no es tracta de compensar l’escassa presència de personatges femenins forts en la sèrie, sinó d’aportar-hi alguna cosa nova, tot i que és cert que tradicionalment en la sèrie hi ha hagut pocs personatges femenins i, a excepció de Cleòpatra, sempre han estat secundaris.”

Salvat edita La filla de Vercingetòrix en català, castellà, gallec, basc i asturià, i està estudiant la possibilitat de fer-ho en aragonès i aranès. També, coincidint amb el 60è aniversari, Salvat ha tret el llibre Generacions Astèrix, un àlbum que homenatja la creació de Goscinny i Uderzo en què autors de diverses edats interpreten els personatges a la seva manera i amb el seu estil, amb noms com ara Juanjo Guarnido, Peyo, Florence Cestac, Frank Margerin, Derib, Serge Clerc, Milo Manara i el català Oriol Malet, entre d’altres.