Cinèfils, però no en català
Un estudi de l’Acadèmia revela que Catalunya és el quart país de la Unió Europea que consumeix més cinema
Els catalans són un dels públics més cinèfils d’Europa, però cada vegada van a veure menys pel·lícules en català. Són dues de les conclusions de l’ampli estudi fet públic ahir, que l’Acadèmia del Cinema Català (ACC) ha encarregat a Francesc Vilallonga, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Francesc Vilallonga explicava ahir al matí que el seu estudi, centrat en el període 2013-2017, mostra “llums i ombres, coses sorprenentment positives i altres que revelen una situació que no és tan bona”. Entre les positives, sens dubte, hi ha el fet que Catalunya és al capdamunt de la classificació d’assistència als cinemes. Ho comentava Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català: “Catalunya és el quart territori d’Europa amb més assistència a les sales. És una dada molt lligada al consum cultural de Catalunya, que com a col·lectiu, sempre ens hem defensat amb la cultura.” L’estudi compta el nombre d’entrades anuals per persona en països de la Unió Europea, i està encapçalat per Irlanda (3,35), França (3,11), Estònia (2,67) i Catalunya (2,58). La mitjana espanyola és de 2,14 entrades, i molt per sota hi ha països com Itàlia (1,64) i Alemanya (1,47).
Recuperació de públic
Una altra dada positiva és la recuperació d’espectadors als cinemes catalans, després de les fortes caigudes per la crisi econòmica. Entre el 2003 i el 2013, el nombre d’espectadors va baixar un 40%, però des de llavors “s’han recuperat el 27% dels spectadors”, destaca l’autor de l’estudi. S’ha passat dels 16,3 milions d’espectadors del 2013 als 18,7 del 2018. Curiosament, les plataformes de continguts com Netflix o HBO no han fet baixar el nombre d’espectadors, sinó que aquest ha pujat. “Veníem d’unes caigudes tan fortes de públic –comenta Vilallonga sobre aquest punt– que el 2013 es va tocar fons i s’ha recuperat una part de la caiguda, segurament gràcies a gent que havia disminuït la freqüència d’anades al cinema i hi ha tornat a anar més. Però no tornarem a les xifres dels anys 2002, 2003 i 2004.” També ha caigut un 8% el preu de les entrades els últims cinc anys, una dada que desmenteix “el tòpic que el cinema és car”, diu Vilallonga.
Menys cinemes
Una altra tendència apuntada per l’estudi és el tancament de cinemes; de 235 cinemes que hi havia el 2000 s’ha passat a 137 el 2018. Tot i així, el nombre de pantalles s’ha mantingut: s’ha tendit al tancament dels cinemes d’una sola pantalla i han crescut els multisala. Això ha fet que molts municipis s’hagin quedat sense cinema en actiu: segons l’estudi, nou de cada deu municipis catalans no tenen cap pantalla, cinc comarques no tenen cap cinema en actiu (l’Alta Ribagorça, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Pla de l’Estany i la Segarra) i set comarques tenen un sol cinema en actiu d’una sola pantalla. La demarcació de Barcelona concentra el 67% de les pantalles de Catalunya. El professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna destaca una tendència en l’oferta de continguts de les sales: “Anem cap a una polarització del model de cinemes; per una banda, les sales grans amb una oferta comercial, i per l’altra, sales petites amb una oferta de cinema d’autor, independent, més cultural, que es troba més fàcilment a Barcelona, on hi ha tota mena de sales. Falten sales amb una oferta intermèdia.”
Una altra distorsió que ha provocat el tancament de sales és la distribució irregular de l’oferta en el territori: “Al Baix Llobregat hi ha una pantalla per cada 8.900 habitants, mentre que al Baix Penedès la proporció és d’una pantalla per 53.000 habitants.” “Una part dels espectadors s’ha perdut perquè no tenen una oferta accessible”, conclou.
Cau el cinema en català
N’hem parlat de manera recurrent, en aquestes pàgines, i l’informe presentat ahir per Francesc Vilallonga i Isona Passola ho confirma de nou. Comptant les pel·lícules en versió original, doblades i subtitulades, el nombre d’espectadors de cinema en català només representa un 2,13% del total el 2018. El 97,87% del públic restant va a veure films en versió original, doblada o subtitulada en castellà. La tendència a la baixa va començar fa deu anys, i s’explica en part per “una caiguda del 45% dels espectadors del cinema doblat al català durant els darrers cinc anys”. Es doblen menys títols i tenen menys distribució. La versió subtitulada en català ha pujat una mica i la versió original en català depèn de la collita. Els anys de títols com Pa negre o Estiu 1993 les recaptacions han estat més altes. Però, en general, “la quota d’espectadors de cinema en versió original catalana està per sota de l’1%”.
El cinema en castellà i anglès mostra molta més força, comparat amb la precarietat de les produccions catalanes. Això es detecta en diferents indicadors. Per exemple, de les 25 produccions catalanes més taquilleres del 2018, només dues són en català. La resta són en castellà o anglès. Els films de vocació comercial i pressupostos més alts difícilment es roden en català.
Isona Passola va aprofitar ahir per criticar de nou el baix pressupost de Cultura de la Generalitat i els greus problemes que passa TV3. “El problema no és on es fa el cinema, és el finançament”, va dir, en referència al gran centre de producció que Netflix ha creat a Madrid. “Una plataforma de continguts ajuda a finançar i a donar sortida a les pel·lícules. La fugida de professionals catalans ha estat espectacular.”
Catalunya perd pes en la producció estatal
“L’any 2010 el 48% de les pel·lícules d’Espanya tenien producció catalana, però el 2018 només van arribar al 30%”, comenta Francesc Vilallonga, autor de l’estudi L’exhibició cinematogràfica a la província de Barcelona i l’accés del públic a les pel·lícules de producció catalana i al cinema en català (2013-2017). El motiu d’aquesta davallada és que “la producció espanyola s’ha disparat fins a 266 pel·lícules el 2018, quasi al nivell de França, mentre que la producció catalana s’ha mantingut entre les 80 i les 85 pel·lícules”. Isona Passola comenta aquest descens en declaracions recollides a l’article de la pàgina del costat.
Pel que fa al nombre d’espectadors catalans, la quota de pantalla de la producció catalana es va situar en el 5,3% el 2018. El 2016 va arribar al 9,2%. L’estudi detecta un increment de la producció de pel·lícules catalanes en castellà i anglès. Si el 2013 un 33% de films es rodaven en català, el 2018 ha baixat al 22%. “Hi ha una tendència que es comença apercebre: rodar en versió original catalana resta competitivitat”, diu Francesc Vilallonga.