De màgia i ventrílocs

Deia Joan Brossa en un vídeo que presentava una programació parateatral al Teatre Arnau que aquestes altres disciplines permetien de fer un acostament al públic més popular. Era una connexió directa a la sorpresa i al joc, sense necessitat d’intel·lectualitzar res. L’Escenari Joan Brossa concentra quatre propostes des de dijous fins al 6 de gener: Hausson fa màgia a cegues, Selvin reivindica la ventrilòquia des de la Sala Palau i Fabre i Pepa Plana repeteix després de l’èxit del Grec amb Veus que no veus i la Sala Trono signa la nova versió del seu cabaret Bildelberg: Les variacions Bildelberg.

Hausson sempre presenta un espectacle de màgia nou a l’entorn de Nadal. Aquest cop ha optat pel format de màgia de saló (El saló de les meravelles, del 7 al 24 de novembre). Com que el mag (que apareixia al vídeo den Brossa al costat de Selvin, Christa Leem o Pep Bou) té un públic fidel a la sala, es veu forçat a anar practicant nous números de màgia: ara hi haurà 15 minuts amb màgia amb els ulls embenats i una predicció que anirà encertant el públic cada vespre.

Selvin admet que la ventrilòquia és molt poc habitual en la cartellera. Ell actua en convencions empresarials, no pas en sales de teatre. Aquesta invitació den Brossa li permet de tornar als orígens. Per a l’artista, la clau de conversar amb un titella no es tant la tècnica de no moure els llavis com de “donar-li ànima”. Selvin recorda que, fa unes dècades artistes com Mari Carmen y sus muñecos feia actuacions en sales de festa amb un caixet d’un milió de pessetesm el mateix que els artistes folclòrics de l’època.

Pepa Plana reivindica irònicament rebatejar la paraula i definir de mara-teatral el seu espectacle. Perquè manté la seva voluntat de fer màgia per a adults i amb òptica de dona. Veus que no veus és una demostració de com variarien els números clàssics de Carablanca i August si els artistes són dones. Un joc directe i sense concessions.

Finalment, Variacions Club Bildelberg és una nova versió de l’anterior muntatge que la Trono ja havia mostrat a la desapareguda Sala Muntaner. Es tracta d’un cabaretpolític gamberro que critica els mecanismes que utilitzen els poders fàctics, que ara estan en qüestió: s’han hagut d’empassar Donald Trump, el referèndum del Brèxit i es revolucionen els països del BRIC. En aquesta sàtira política, dirigida per Joan Maria Segura i amb Oriol Grau com a mestre de cerimònies dialoguen per vídeo amb personatges (que interpretaven Paloma Arza i Fermí Fernández) del seu club Bildelbergoriginal.