Ser d’un lloc
Damià Bardera se submergeix en els espais de la identitat en un dietari assagístic, ‘Cal Ratoliu’, que presenta avui a la Llibreria 22
L’escriptor empordanès es remet als seus orígens familiars en les seves reflexions
Damià Bardera (Viladamat, 1982), acompanyat de Quim Masoliver i Arpad Pou, presenta avui a la Llibreria 22 de Girona (19 h) el seu nou llibre, Cal Ratoliu, una peça “entre el dietari, l’assaig filosòfic, la reflexió estètica i el llibre de memòries” que indaga en els orígens de l’univers peculiar d’aquest escriptor, segons el seu editor, Francesc Mestres, responsable d’El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú, on Bardera ha publicat fins ara quasi tota la seva obra.
Cal Ratoliu pot ser, és clar, la bucòlica casa de camp restaurada per acollir-hi turisme rural que Tripadvisor localitza “en un petit poble de l’oest de l’Empordà”, però per a Damià Bardera és la pedra damunt la qual es posa a meditar sobre el passat, com a descendent d’una determinada família que pertany a un determinat territori. Potser a una casa del Pla de l’Estany on havien residit el seus avantpassats paterns i, en concret, “un personatge colossal”, el “patriarca Ratoliu”, que Bardera considera el seu inspirador literari, com explica Francesc Ginabreda en el pròleg al volum. Aquest dietari sui generis és presentat com “un examen franc i rigorós, a vegades entranyable i divertit, a vegades sever”, que serveix a Bardera per endinsar-se en reflexions sobre la filosofia, la biologia, la psicologia, l’educació o la tradició a partir de records de joventut o pensaments sobre el pas del temps, la rutina, la naturalesa, els dibuixos animats, les empremtes familiars en el caràcter o l’entorn literari.
Damià Bardera, doctorat en filosofia a la Universitat de Girona, ha publicat sis llibres de contes, una novel·la, un poemari i tres títols d’assaig, a banda d’una antologia de contes. Considerat una mena d’enfant terrible, la seva prosa s’alimenta d’epifanies truculentes, en paraules de Ginabreda.