Desferres humanes
El director Juan Navarro i l’actor Gonzalo Cunill (tots dos han compartit la dramatúrgia) retraten un món anònim versemblant de personatges odiosos. Parteixen del llibre Entrevistes breus amb homes repulsius, de David Foster Wallace (1962-2008), en què l’autor va fer un recull de contes en què parlava de persones de ficció creades a partir de l’observació del carrer. La proposta que s’estrena avui (20.30 h) i demà (18 h) a La Planeta parteix d’un conte, el que dona títol al muntatge: En lo alto para siempre. Després del Temporada Alta farà una breu estada al Teatre Lliure de Gràcia, en la segona part de la temporada del Lliure, que es presentarà oficialment d’aquí a pocs dies.
Foster Wallace escrivia uns personatges fràgils, “al límit”, comenta Cunill en una entrevista amb aquest mitjà. El mateix Foster Wallace va tenir una depressió des de la infància i va acabar suïcidant-se. Els dos dramaturgs han imaginat una mena de reunió terapèutica en què els personatges s’expressen i mostren el seu costat més vulnerable i en què el públic figura inclòs en el grup d’autoajuda. Per a Cunill, la particularitat de la literatura de Wallace és que contrastava aquests personatges amb una situació aparentment convencional (ell ve nia d’una família intel·lectual i ell exercia de professor a la Universitat, “no va ser cap autor maleït”). És la convivència d’aquests dos pols “que deformen la seva mirada” i detecta veritats insòlites. Navarro i Cunill van presentar Tala el 2011. Per a aquesta obra, en forma de tríptic perquè a part del conte recreen un diàleg inspirat en l’univers de l’escriptor i un final més performàtic, han incorporat l’actriu Gemma Polo i el violinista Rodolfo Castagnolo. El protagonista d’En lo alto para siempre és un infeliç que confia que amb el salt des del trampolí podrà sobresortir de la resta de món convencional, serà el seu moment de glòria. Però tampoc podrà aconseguir cap felicitat esperada.
