Una capella per al vi

Embriagar-se d’aire i llum, com el raïm. Pep Admetlla ha fet un destil·lat del paisatge empordanès, amb el seu blau vellutat i els seus daurats radiants, i l’ha ficat dins una capsa de parets de formigó lleument inclinades on es retrà culte a Dionís, el déu del vi, i a Apol·lo, guardià de la bellesa, i al mite subterrani d’Orfeu, i a la constel·lació d’Orió... El nou espai que ha concebut per a Vinyes dels Aspres per encàrrec de l’empresari i mecenes Xavier Albertí, propietari dels embotits La Selva, és una quimera que només podia arribar a port amb la complicitat de molta gent, des del propietari fins al paleta, des de l’arquitecte (Ramon Ripoll) fins a l’encofrador. Pep Admetlla, que projecta unes peces en què hi intervenen, com vasos comunicants, coneixements d’escultura, arquitectura, anatomia, astrologia, geologia, geometria, enginyeria, mitologia i poesia (“soc una mica barroc i una mica jujolià”, admet), ha volgut en aquesta ocasió obrir camins a la llum en un espai proper a la casa pairal de Can Batlle, a Cantallops, una finca vitivinícola documentada des del segle XVII on passava els estius el músic Eduard Toldrà, casat amb una de les filles de la casa, Maria Sobrepera.

El nou espai dels Aspres per fora és una capsa en aparença hermètica, quasi un fortí, tal com exigeixen les condicions òptimes de llum i humitat per a la conservació del vi, però els 50 centímetres de gruix dels murs de formigó són plens d’espiells per acollir-hi la claror des de sota, de tal manera que amb la llum rasant del capvespre tot el bloc semblarà flotar. També s’il·luminarà per dalt, a través d’un ull intrús que vessa cap a dins cobert de pa d’or, “com si el Sol hi fiqués la llengua”, diu l’artista, i d’un òcul al sostre coronat per una petita xemeneia, amb una particular simbologia numèrica, que funciona com el diafragma d’un objectiu fotogràfic del qual es pot graduar l’obertura amb un sistema de politges. El projecte inclou una espectacular escala articulada per salvar la profunditat penombrosa del celler, que Pep Admetlla equipara al descens infernal d’Orfeu, i una “escultura boteller” de castanyer i roure, la mateixa fusta de les botes, de cinc metres de llarg, que serveix de biblioteca expositor dels vins més especials de les collites dels Aspres.

Altres mobles, com ara una taula de tast que semblava volar, han quedat pel camí, però l’essència del projecte hi és sencer. Per donar sentit al que havia de fer, l’escultor gironí va tancar-se dos dies a Cantallops, per absorbir el paisatge de les Alberes i copsar, com diu el seu amic arquitecte Quim Español, “la lògica interna de la forma”. D’aquella reflexió va sorgir una construcció que té alguna cosa d’espai sagrat, tot ell encerclant un pou de pedra de més de dos-cents anys d’antiguitat, i amb el cos tintat per dins d’un blau celeste (“un blau de les Alberes”, li agrada dir-ne) d’enorme simbologia: blau és el color de la capa de la verge, vestida de firmament estrellat, i s’obté del mateix compost, el sulfat de coure, amb què es pintaven antigament les llindes de les cases per allunyar-ne els mals esperits, recorda Admetlla. El terra, per contra, és tot de formigó negre, perquè hi ressalti la constel·lació d’Orió quan la llum penetri per les escletxes.

Exhaust però tremendament engrescat amb un projecte en el qual treballa des de finals del 2017 i del qual ha fet més de 200 dibuixos i desenes de maquetes, ha trobat temps per embrancar-se en una altra aventura: reformular tot el plantejament escultòric de l’església de Sant Josep de Girona, per a la qual ha construït una creu de fusta blanca gegantina. “Ser contemporani és fer allò que ningú confia que puguis fer”, sentencia aquest artista que, damunt la taula, junt amb gruixuts manuals d’anatomia, hi té una pinya de bosc per estudiar com li creixen harmònicament les escates.