Una tenora i un piano
El tenora Jordi Molina i el pianista Joan Díaz publiquen ‘Immersió’, un disc en què reinterpreten cançons tradicionals i populars, d’Ovidi Montllor, Serrat i Garreta
Avui actuaran a l’auditori Caputxins de Figueres i diumenge al Viader de Girona
Un any després de publicar el seu disc anterior, Retrat en groc, enregistrat amb la formació de septet, Jordi Molina (Blanes, 1962) publica un nou treball, Immersió ( ADEP ), que ha elaborat juntament amb el pianista Joan Díaz, també arranjador de les nou composicions que inclou, totes peces tradicionals o populars força conegudes, com ara Paraules d’amor, de Joan Manuel Serrat, i Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor. Després d’haver estrenat en directe el disc a la Fira Mediterrània de Girona, avui Molina i Díaz actuaran a l’auditori Caputxins de Figueres (18 h) en un concert gratuït organitzat per Foment de la Sardana Pep Ventura, i aquest diumenge, 8 de desembre, ho faran a l’auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona (19 h, 3 euros). Com en el disc, hi haurà només una tenora i un piano.
Aquest disc té un precedent molt clar: ara fa justament vint anys, el 1999, Jordi Molina va començar la seva llarga i rica investigació sonora amb un disc titulat Mosaic (Picap), també enregistrat només amb tenora i piano, en aquell cas tocat per Ramon Escalé. Una altra diferència és que, per a aquell disc, van encarregar directament a diversos compositors, com ara Francesc Burrull, Manel Camp, Albert Guinovart i Ricard Miralles, que creessin obres pensades expressament per a aquest tipus de formació.
A Immersió , però, s’han fet seves cançons tradicionals com ara El noi de la mare, La Muixeranga d’Algemesí i La ploma de perdiu; sardanes com ara Sant Martí del Canigó, de Pau Casals, i Juny, de Juli Garreta, i a més de les cançons ja esmentades de Serrat i Montllor, La balanguera, d’Amadeu Vives, i Les flors de maig, de Josep Anselm Clavé. “Ha estat un repte molt gratificant, però al mateix temps molt exigent. No volíem fer un disc confortable i en Joan ha tractat aquestes cançons amb una visió força particular. A més de la música escrita, també hi ha una part d’improvisació”, explica Jordi Molina sobre aquest disc enregistrat als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós, que es titula així perquè està concebut com “una immersió en un mateix i les pròpies arrels”.
