Una veu il·luminadora

Didier Eribon, el gran biògraf de Foucault, va publicar, el 2009, un assaig autobiogràfic en què es qüestiona el fet que, apartant-se de la seva família obrera, que s’avergonyia que fos homosexual, va desenvolupar una vergonya social respecte dels seus orígens de classe. Aquest desplaçament va fer-lo a través de la cultura, que, tanmateix, també va fer que retornés al món abandonat amb capacitat de comprensió. Eribon, acordant la psicologia amb la sociologia, va plantejant-s’hi per què tantes famílies obreres com la seva van deixar de ser comunistes per ser adeptes del Front National. De Retour à Reims, el director alemany Thomas Ostermeir n’ha fet un muntatge teatral que ha arribat, aquest cap de setmana, al Municipal de Girona al final de la present Temporada Alta.

En el muntatge hi ha implícita una reflexió respecte de com convertir el text d’Eribon en un espectacle escènic. L’opció és fer dialogar la paraula amb una mena d’assaig audiovisual a través, sobretot, de l’àlbum de fotos familiar d’Eribon i d’imatges d’arxiu, com ara aquelles que permeten interrogar el rostre de Miterrand en reunions amb Thatcher i Reagan. Les imatges es reprodueixen en una pantalla mentre que Irène Jacob (inoblidable intèrpret dels films de Krzysztof Kieslowski La doble vida de Verònica i Roig) llegeix fragments del text tan meravellosament que l’il·lumina fent present la veu de l’autor amb una altra. La dramatúrgia de Florian Borchmeyer i Maja Zade fa que ho llegeixi com si posés la veu en off a les imatges mentre que, en els intervals, discuteix amb el director (Cédric Eeckhart) i apareix el tècnic de so, Blade MC Alimbaye, per cantar rap i, finalment, recordar la història del seu avi: un de tants tirailleurs senegalesos usats en la guerra i després bandejats per França. Un muntatge commovedor i lúcid sobre una experiència vital que es converteix en una reflexió sobre l’Europa que convida a pensar-hi.