Explicador d’històries

“Des del 2013, he rodat sis curtmetratges, un cada any, que he estrenat sempre al novembre, però aquest any he presentat una novel·la. La raó? Simplement, la història que havia d’explicar aquest any no em cabia en un curt”, explica amb una lògica implacable el periodista, realitzador i ara també novel·lista Mateu Ciurana (Caldes de Malavella, 1959), que, a finals de novembre, va presentar a Girona i a Caldes el seu debut literari, La copa de Caldes ( Curbet Edicions ). “El que en el fons em sento és un explicador d’històries”, afirma.

La copa de Caldes és una història que abasta dos mil·lennis i té com a escenaris destacats Caldes de Malavella, el petit municipi veí de Sant Andreu Salou –“hi he rodat els dos últims curts i per a mi s’ha convertit en un petit lloc místic, el meu centre de l’univers”– i el monestir de Sant Daniel. La copa del títol fa referència al recipient més cèlebre de tots els temps, el Sant Greal que va utilitza Crist en l’últim sopar, inspirador de croades i grans produccions de Hollywood. “Tot el que explico en el llibre és ficció, però parteixo d’una tradició segons què sant Pau va ser a Tarragona i santa Tecla va ser deixebla seva. A partir d’aquí, vaig començar a imaginar que sant Pau, que en el Nou Testament desapareix, és portat a Roma per ser jutjat i el desterren a Tarragona. I si hagués entrat a la Península a través del port d’Empúries, no hauria estat tan estrany que, anant via Augusta avall, passés per Caldes, just en l’època que s’hi van inaugurar les termes romanes, més o menys a mitjan segle I de la nostra era.” I en el seu pas per Caldes, sant Pau hi deixa la copa. “En principi, el Greal no lliga gaire amb el personatge [no era cap dels apòstols que van ser en l’últim sopar], però justament es tracta d’esbrinar per què té ell la copa i per què la deixa a Caldes. Al cap de poc temps, la copa passa a mans femenines i la resta del llibre és la història del gran secret sobre el destí de la copa sagrada, sempre preservada per dones”, explica Ciurana, que acaba vinculant la fundació, l’any 1015, del monestir de Sant Daniel per part d’Ermessenda al manteniment d’aquest secret fins avui. Cap al final del llibre, també es fa referència a un altre moment històric molt més recent: el final de la Segona Guerra Mundial, quan els balnearis feien funcions d’hospitals i per Caldes passaven, primer, els jueus que fugien del nazisme i, després, els mateixos nazis derrotats. “Caldes és a la via Augusta i tothom hi ha passat. Crec que Caldes no te l’acabes. Aquest llibre és una declaració d’amor a Caldes”, diu Ciurana sobre el gran potencial de la localitat selvatana com a escenari per a històries i personatges singulars, com també ho ha demostrat Rafel Nadal amb El fill de l’italià.

Parlant de personatges, un dels que apareix en el llibre és el mateix Mateu Ciurana. “A les primeres 70 pàgines, no hi ha narrador i la història es va construint a partir de diferents materials, com ara notícies de diaris, correus electrònics, transcripcions de pergamins, etc. A partir de la pàgina 70, tot està explicat per un tal Mateu Ciurana, de Caldes de Malavella”, explica l’autor, que afirma haver tingut molt bons assessors històrics, com ara el biblista Agustí Borrell, també nascut a Caldes el 1959, que actualment és vicari general dels carmelites descalços. “En el llibre, reivindico el llegat cultural catòlic de la meva generació, tot i reconèixer els grans errors històrics de l’Església, i també reivindico l’islam com una religió germana del cristianisme.” Tot això, evidentment, no ho podia resumir en un curt.