Una veu única prodigiosa

Alba Sarraute exhibeix el seu univers amb un estrany i íntim petit format. La seva mirada ansiosa, irreverent i destructiva de Mirando a Yukali es projecta en el vídeo argumental en forma de rap de l’Otel·lo de Shakespeare. A partir de llavors, és una nova Alba que ensenya la seva intimitat a partir d’artefactes musicals. Juga amb l’humor i el drama, amb la narració del clàssic i la seva reflexió que porta el vers més enllà, de manera similar al Calma!, de Guillem Albà. Ella combrega també més amb el to d’Albert Pla i amb una ingenuïtat que vol ser lúcida.

Sarraute prepara un muntatge de gran format de circ a partir d’aquesta petita joia, fràgil. Les llavors necessiten l’escalf per poder germinar. També aquest espectacle, que, per ara, mostra un preciós paisatge i unes idees i una energia molt pures. Sarraute és una performer que connecta molt bé amb el públic, que li dona eines perquè s’alliberi.Ara, després d’uns anys treballant i vivint fora de Catalunya, ha tornat a la seva Argentona natal. Ja es va deixar veure com a presentadora amb el Cabaret de circ en el Festival Trapezi (que es reproduiria a la Mercè). Ara, vol fixar la mirada en Desdèmona. Seguint el seu joc de circ, sorpreses sonores analògiques i projeccions d’il·lustracions esquemàtiques. El món de Sarraute és el del Sol, la Lluna, la por. No vol capficar-se en l’ambició del poder, en la gelosia, en el patriarcat.Els dona per abolits i com a narradora de contes a la vora del foc decideix si vol canviar el final de la història sense manies. Perquè els contes tenen sentit si es poden pervertir i dignificar-los emmirallant-se amb el present. La creadora Alba Sarraute és una bèstia escènica que cal redescobrir. Fora complexos.