El vitrall més antic
Descobreixen a la catedral de Girona un gran finestral medieval que té plafons amb elements figuratius que datarien de la primera meitat del segle XIII
A la catedral de Girona ja li han fet el regal de Nadal. Un present que ahir es va desembolicar en públic, perquè en realitat és una joia patrimonial que s’ha de compartir. Es tracta d’un finestral medieval que s’ha descobert arran d’uns treballs de restauració al darrere del retaule del Corpus Christi, ubicat a la capella de Sant Martí i Sant Francesc. Amagat darrere el retaule durant prop de mig mil·lenni, s’ha trobat gairebé sencer. Mesura 3 metres d’alçària per 1,30 metres d’amplada i està compost de deu plafons: els de la part central serien de finals del segle XIV, i els plafons superiors i inferiors, de la primera meitat del segle XIII.
Els restauradors creuen que es tracta del vitrall figuratiu –és a dir, amb escenes dibuixades– més antic de Catalunya. Els vitralls més antics es troben al monestir de Santes Creus de Tarragona, però són amb formes geomètriques.
La descoberta va tenir lloc el 17 d’octubre, quan es va iniciar la primera fase de restauració del retaule renaixentista d’Antoni Coll (1562-1567) que tapa l’antiga finestra de la capella de Sant Martí i Sant Francesc. Allà al darrere, accedint per una porteta a un petit espai fosc i ple de pols, es va descobrir l’obra medieval, l’antic vitrall que embellia l’estança i que al seu dia va quedar del tot tapat pel retaule, ja que prèviament s’havia tapiat aquesta obertura per l’altre costat. La sort és que el finestral que s’ha descobert està en bon estat de conservació i gairebé complet en la seva totalitat 500 anys després.
“Hem d’agrair immensament als muntadors d’aquest retaule que decidissin no eliminar-ne completament els plafons, i els hem de perdonar que en ocasions foradessin el vitrall per encastar-hi els suports de fusta que subjecten el retaule”, assenyala una de les restauradores d’aquest element patrimonial, Anna Santolaria.
La restauradora, que juntament amb Emily Price s’ha encarregat d’una primera neteja i n’ha avaluat l’antiguitat, detalla que les parts del segle XIII estan formades per peces molt petites, i a la part central, amb plafons dedicats als sants de la capella, s’hi troben patrons de Damasc a les vestidures, i detalls arquitectònics i de les figures humanes i animals de “gran finor”. I encara més: assenyalen que, per la qualitat pictòrica, potser se’n podria atribuir l’autoria a Lluís Borrassà. Pel que fa a la conservació de sis plafons clarament anteriors al moment en què es construïen les capelles, és, pels entesos, encara més rellevant, no només per la qualitat artística, sinó també pel valor històric. Es tracta de plafons que representen la vida de Crist, una Anunciació i una Visitació, així com una Nativitat –al damunt de la qual probablement hi hauria l’Anunciació als pastors i l’Adoració dels Reis–, així com la Flagel·lació i la Crucifixió a la part més alta. “Podem estar convençuts que es tracta d’una joia d’un valor artístic i històric inigualable”, conclou.
Reciclar el romànic
La hipòtesi que per ara es presenta, com va especificar durant la presentació el director del Tresor de la catedral, Joan Piña, es desenvolupa sota la premissa que els vitralls de l’antiga catedral romànica no serien destruïts, sinó reaprofitats, i testimoni d’això serien els citats plafons del segle XIII: amb l’afegit de vitrall nou, s’obtindria un vitrall que conjugaria “parts antigues reaprofitades i d’altres de noves del moment de la recol·locació al segle XIV”. Piña va destacar també que “la peça presenta una important informació de les tècniques de reutilització de vitralls i alhora parla del procés de desmuntatge i reaprofitament d’elements de la primera catedral, a més de formar part d’un conjunt ja per si mateix de primer ordre, que és la col·lecció de vitrall medieval i d’èpoques posteriors que es conserva a la nau de la catedral de Girona”.
Una vegada es concloguin totes les anàlisis corresponents, el vitrall s’exposarà a la catedral. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha detallat que caldrà fer “un replantejament” del museu per “trobar un lloc adequat on ensenyar-lo”. Així, el vitrall s’afegirà a les joies que s’exposen al museu de la catedral, on destaca el Tapís de la Creació, obra del segle XI amb un gran valor patrimonial, ja que és l’única obra de pintura a l’agulla que es conserva d’aquesta època.
