“L’Anís del Mono és més que una beguda, s’ha fet un lloc a les llars”

Li podria dir que és un producte de molta qualitat, però per ser sincer el més especial que té és que ha sabut connectar a nivell emocional amb tota mena de consumidors. L’Anís del Mono és més que una beguda, s’ha fet un lloc a les llars. Molts el relacionen amb el Nadal, quan l’ampolla es fa servir com a instrument musical, i amb les trobades familiars.

És molt especial que una marca com l’Anís de Mono compleixi 150 anys i segueixi sent líder del mercat en el seu sector. Però més rellevant que això és que porta 118 anys amb la mateixa imatge. L’ampolla diamantada i l’etiqueta es van patentar l’any 1902 i des d’aquell moment no s’ha modificat gens. És una fita a l’abast de poques marques.

És un compendi de molts aspectes. El concurs de cartells organitzat per Vicenç Bosch, creador de la marca, que va guanyar Ramon Casas, i les primeres campanyes publicitàries van ser l’inici d’una línia d’èxit i innovadora. Per mantenir-te 150 anys cal alguna cosa més, i això és que hem sabut transmetre sensacions.

Des dels seus orígens, Vicenç Bosch va estar molt interessat en la promoció cultural, i s’ha seguit mantenint. Prova d’això és que la celebració de l’aniversari és fa amb una exposició al Museu de Badalona que intenta transmetre la història de la marca i el vincle d’Anís del Mono amb Badalona i amb l’art. A més també s’ha publicat un llibre d’història d’El Mono.

El consum de begudes alcohòliques tradicionals va de baixa. De tota manera, el comportament de la marca és atípic i s’ha mantingut. Ara mateix produïm tres milions i mig d’ampolles a l’any. Una part molt important es fa servir en rebosteria.

Abans la gent no bevia aigua per les condicions deficients de sanejament. Per això se li posaven unes gotes d’alcohol que actuava de desinfectant. A més, l’alt contingut en sucre convertia l’anís en un producte energètic. L’expedició de Jean Baptiste Charcot que va navegar per l’Antàrtida entre 1903 i 1905 portava 125 litres d’Anís del Mono per suportar les baixes temperatures. Ara és evident que això no cal. Hem fet alguns estudis que demostren que la matafaluga, que és un dels ingredients de l’oli essencial de l’anís, té propietats digestives, però entenem que això avui no pot ser un argument per promocionar el consum d’alcohol. Cal deixar clar que si no es consumeix amb moderació l’alcohol és perjudicial, però després d’un àpat, una copeta d’anís afavoreix la digestió.

No. Aquesta marca no té fronteres per la seva vinculació emocional amb els consumidors. En 150 anys, en la història d’aquest país han passat moltes coses i nosaltres ens mantenim.

Sí, modestament crec que ho és perquè ha portat el nom de Badalona pel món i l’ha donat a conèixer. Queden poques empreses tan antigues a la ciutat.

Des que fa vint anys es va obrir la fàbrica a la ciutat, l’interès no ha parat de créixer. És una cosa que em sorprèn perquè pensàvem que passats uns anys ja no quedaria ningú que la volgués visitar, i encara es manté el volum de visitants, fins i tot turistes estrangers. A més, l’escultura del mico de l’etiqueta de l’anís que hi ha al Pont del Petroli s’ha convertit en la més fotografiada de Badalona.

La fàbrica està catalogada com a patrimoni de la ciutat, tant l’edifici com l’activitat de producció d’anís, per preservar-la. El grup Osborne, propietari de la marca, sempre ha manifestat la voluntat de mantenir la producció a l’emplaçament actual.

Es pot potenciar més la marca. L’enoturisme està cada cop més de moda i creiem que té cabuda una ruta amb l’Anís del Mono, una experiència que vagi més enllà de la visita guiada a la fàbrica i que aprofiti la seva situació privilegiada per acostar més turistes a Badalona.