Un embaràs de premi

Els dies que vindran, tercer film de Carlos Marqués-Marcet, director de 10.000 km i Terra ferma, i La hija de un ladrón, debut en el llargmetratge de Belén Funes, van erigir-se ahir, amb tres estatuetes cadascuna, en les principals pel·lícules guanyadores d’uns molt repartits premis Gaudí, atorgats, en el marc d’una gala conduïda per l’actriu Anna Moliner, a l’Auditori de Fòrum – CCIB de Barcelona.

El film de Marqués-Marcet, crònica ficcionada d’un embaràs real, aspirava a deu guardons i se’n va endur tres: el de millor pel·lícula (categoria a la qual concorrien també 7 raons per fugir, El viatge de Marta / Staff Only i La innocència), millor actriu (Maria Rodríguez Soto, que no ho tenia gens fàcil davant Greta Fernández, Carmen Arrufat i Aina Clotet) i millor muntatge.

Per la seva banda, La hija de un ladrón, retrobament entre un pare i una filla (Eduard i Greta Fernández, pare i filla també en la vida real) allunyats durant anys per la presó, era la cinta a què més premis aspirava (13) i va aconseguir-ne finalment tres: millor pel·lícula en llengua no catalana (guardó arrabassat a El hoyo, Ojos negros i el Liberté d’Albert Serra), millor direcció per a la debutant Belén Funes (que no ho tenia gens fàcil davant Marqués-Marcet, la també debutant Lucía Alemany i Neus Ballús) i millor guió, recollit per Funes, una de les grans protagonistes de la nit, després que Anna Moliner inaugurés la XII edició dels Gaudí tot cantant M’agrada més el cine que la realitat de Marie Belle.

A banda del de Maria Rodríguez Soto, parella de David Verdaguer (ahir sense premi) tant en la ficció com en la realitat, cap dels Gaudí a les millors interpretacions, van distingir ningú de les dues produccions més guardonades. El basc Karra Elejalde, que fa tres anys ja va ser premiat en la categoria de millor actor secundari per la seva participació en els 100 metros de Marcel Barrena, s’enduia el Gaudí a millor actor per la seva interpretació de Miguel de Unamuno a Mientras dure la guerra, entre les pel·lícules espanyoles “amb talent català” incloses en la llista de nominacions. I els Gaudí a millor actor i actriu secundaris, per la seva part, requeien en Laia Marull (únic premi de la nit per a la La innocència, que concorria en set apartats i era, després d’Els dies que vindran i La hija de un ladrón, la que més nominacions tenia) i Enric Auquer per Quien a hierro mata, film de Paco Plaza que també va veure reconeguda la feina d’Oriol Maymó en la direcció de producció. Tot i haver guanyat ja tres premis Goya, era el primer cop, en el cas de Laia Marull, que rebia un trofeu de l’Acadèmia del Cinema Català

Gala dirigida per Jordi Prat i Coll amb no poques pinzellades de musical, amb homenatge a Guillermina Motta inclòs, la dels XII Premis Gaudí va constatar com la paritat que es manifestava en les nominacions no es traduïa finalment en els premiats. Es va atorgar el premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020 a Francesc Betriu “per la seva consistent i dilatada trajectòria com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític, així com pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció”; es va reafirmar la feminista Suc de síndria, d’Irene Moray, com a curtmetratge de l’any; i, després d’un intent infructuós fa uns anys, es va concedir el Gaudí a la millor música original a un corredor de fons en el terreny de les bandes sonores com és Pau Vallvé.

Amb Anna Moliner etzibant comentaris irònics contra la “injustícia descaradament injusta” o la discriminació que continuen patint les dones en el sector cinematogràfic, la gala dels Gaudí va tenir actuacions d’Albert Pla, Àngels Gonyalons, Névoa i Xavier Sabata i va tenir a l’escenari, repartint premis, al Mag Lari i Judit Mascó, Maria Molins i Gerard Quintana o Nora Navas i Agustí Villaronga.