Dempeus al minut 1
Els discursos de Phoenix i Dern i els números musicals de Janelle Monáe i Eminem, entre els moments més destacats de la gala
L’arrencada de la 92a gala dels Oscar va ser estil Ben Johnson: als primers deu minuts ja avantatjava d’una iarda qualsevol altra gala. Janelle Monáe va obrir el foc amb un espectacular número musical, ple de color i moviment, per damunt l’escenari i entre les estrelles del pati de butaques, que va fer aixecar tot el públic. Després van sortir Steve Martin i Chris Rock, tots dos expresentadors de la gala, i van fer monòleg compartit, amb bons gags i la platea rient. Chris Rock va dir a Scorsese que havia vist “les quatre temporades d’El irlandés”, i Steve Martin, de 74 anys, va comentar que veure Brad Pitt allà davant assegut era com “veure’s en un mirall”.
Tot seguit, el mateix Brad Pitt va guanyar el primer Oscar de la nit, el de millor actor secundari, pel seu paper a Érase una vez en... Hollywood, i va pujar a recollir-lo, tan atractiu i elegant com sempre. Millor no podia començar una gala que, evidentment, no va mantenir aquest nivell, però que va ser entretinguda i relativament breu, de tres hores i mitja de durada. No hi va haver discursos massa llargs i les tradicionals reivindicacions polítiques i de tota mena de causes hi van ser presents, però sense excessos.
Heroïnes i superheroïnes
L’absència de dones entre els nominats va ser un dels temes comentats. L’Acadèmia de Hollywood ho va voler compensar en part amb una presentació reivindicativa dels Oscar a la millor banda sonora i cançó: Brie Larson (Capitana Marvel) i Gal Gador (Wonder Woman) van cridar a lliurar el premi amb elles Sigourney Weaver, actriu pionera en papers d’heroïna com el de la tinenta Ripley. “Totes les dones són superheroïnes”, va dir, abans de donar l’Oscar a la millor banda sonora a la islandesa Hildur Guðnadóttir, que va dir una de les frases recordades de la nit: “A les noies, a les mares, a les filles que sentin la música des de dins, si us plau parleu, ens cal escoltar les vostres veus.”
La catalana Gisela va formar part de les nou cantants de tot el món que van acompanyar Idina Menzel i Aurora en la interpretació en diferents llengües d’Into the unknown, cançó de Frozen II nominada. El nom i la llengua de cada cantant apareixia en subtítols, i Gisela va ser presentada com la intèrpret de castilian (castellà), mentre que, segons l’Acadèmia de Hollywood, va ser la mexicana Carmen Sarahí qui ho va fer en spanish.
Discursos emotius
Els moments de clímax de la segona meitat de la gala, estratègicament repartits com manen les regles d’or d’un bon guió, van ser la interpretació de Lose yourself a càrrec del cantant de rap Eminem (de nou el públic dret) i els discursos dels actors guanyadors. Joaquin Phoenix va criticar la idea que “una nació, un poble, una raça, un gènere o una espècie se senti amb el dret de dominar, controlar i explotar els altres amb impunitat”. Al final, a punt de plorar, va recordar la lletra d’una cançó del seu germà gran River, mort el 1993 amb 23 anys: “Correu al rescat amb amor i la pau seguirà.” Laura Dern va fer plorar la seva mare, Diane Ladd, en rebre l’Oscar per Historia de un matrimonio: “Alguns diuen que mai coneixeràs els teus herois, però jo dic que si ets realment afortunat, els obtens en forma de pares.”
