Sales Ferrer i altres personatges

Enguany fa cent anys de la mort de Manuel Sales i Ferrer (Ulldecona, 1843 - Madrid, 1919). El 1985 l'Ajuntament de la vila va commemorar el 75è aniversari i gestionà que l'institut portés el nom del que és considerat com a fundador de la sociologia moderna; potser enguany valia la pena tornar-ne a parlar. L'any vinent serà la commemoració dels 150 anys del naixement de l'arquitecte Víctor Beltri Roqueta (Tortosa, 1861 - Cartagena, 1935), poc conegut a la seva terra però venerat a la regió de Múrcia com a introductor del modernisme amb un gran nombre d'obres avui catalogades. Fou arquitecte municipal de Tortosa (1886-1890) durant els ajuntaments liberals, en substitució de Joan Abril –el protegit dels ajuntaments conservadors–, que el va succeir. Fa unes setmanes, en aquesta mateixa secció, Gustau Moreno recordava l'aniversari de l'alcalde Teodoro González. Fa dos anys fou el 150è aniversari del naixement del pintor Francesc Gimeno, i enguany es compleixen cent anys de la mort de l'escultor Agustí Querol. En tots dos casos, sense pena ni glòria. El 2006, Cabrera va tenir més sort i se'n parlà prou en complir-se dos segles del naixement. Fou, però, l'excepció.

És molt important la iniciativa d'editar una història general de les Terres de l'Ebre, que ja està en marxa, però seria un complement necessari que cada col·lectiu professional elaborés la història específica de la seva activitat al nostre territori: de l'arquitectura, de la medicina, de l'advocacia, del periodisme, de la docència.... No és lògic en el dia d'avui que hi hagi arquitectes de les nostres comarques que no sàpiguen qui van ésser Víctor Beltri, Pau Monguió o Vaquer Urquizú, mentre que Abril ha tingut més sort; o metges que treballin aquí i desconeguin la vida i l'obra de Jaume Ferran, Manuel Vilà, Josep Franquet, Innocent Paulí o Felip Cid; advocats que no hagin estudiat Martí Miralles, Ramon Foguet, Víctor Olesa, o el valencià Bienvenido Oliver en relació amb el Llibre de les costums; periodistes que ignorin Josep Maria Paulí, Mestre Noé, Climent Cicujano; o ensenyants que no esmentin el mestre Martorell, Jose Pena, Francesc Esteve, mossèn Manyà, o Marcel·lino Domingo en el vessant docent. I, tants i tants que farien la llista de nascuts o relacionats amb el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta o la Ribera d'Ebre inacabable. No es tracta tant de biografies de personatges com del fil conductor de la professió, o l'activitat creativa en cada cas, en relació amb la història i els esdeveniments del territori. Potser aquesta és una de les maneres més fàcils d'anar creant un sentiment de pertinença més enllà (o millor dit, alhora) del debat institucional de com han d'ésser els centres de poder. Jo ja vaig fer la meva part dels deures amb Mig segle d'aparelladors a les Terres de l'Ebre (1992) quan exercia aquella professió, o Apuntes para una historia del periodismo tortosino (1975), treball de final de carrera. Totes dues aportacions fetes a corre-cuita que cal corregir, millorar i completar. Ben segur que hi ha estudis similars d'altres professions que ignoro. Ara és el moment que alguna editorial del territori prengui la iniciativa, amb la col·laboració i el finançament dels col·legis i associacions. Per fortuna, d'estudiosos per a escriure-ho n'hi ha prou. No es tracta tant de fer una obra comprensiva d'un període històric analitzat des del fil conductor d'una determinada activitat com senzillament de la crònica d'una professió i els seus components; un opuscle de mig centenar de pàgines amb una funció bàsicament divulgativa integrat en una col·lecció amb unitat editorial i homogeneïtat de format i metodologia i adreçada, especialment, als mateixos professionals. Que així siga.