Un trio amb Marc Giró

Com passa en les comèdies romàntiques del Hollywood més clàssic, i més tenint en compte que encara Sant Valentí remenava la cua, la tercera vetllada del Festimams, que va tenir lloc dissabte a la nit a l’hotel Palau de Bellavista de Girona, va acabar completant-se la consumació d’un amor impossible: el d’un urbanita confés amb un pagès de poble. Bé, en realitat, no un, sinó dos pagesos, perquè amb un personatge –sí, personatge en tota regla– tan liberal com Marc Giró tot és possible i, entre copa i copa (amb vins de la D.O. Empordà) i entre tast i tast (amb productes locals de la marca Girona Excellence) la cosa va acabar amb un trio d’allò més satisfactori: entre Giró i els presentadors habituals, Xuriguera i Faixedas.

També perquè la conjunció d’estrelles va provocar que fallés l’acompanyant a l’escenari d’una de les altres protagonistes, Sílvia Soler, de qui van excusar la presència per un problema de salut d’última hora. Davant d’aquesta primer inconvenient, el protagonisme va recaure completament en el conductor del programa de RAC1 Vostè primer i col·laborador habitual els dilluns de l’Està passant a TV3. Cap problema, Giró pot amb tot i més. Assumint el seu paper amb què personatge i personalitat es confonen es va llançar al ruedo per contestar les quatre preguntes que li formulaven els assistents al sopar espectacle. I com que de futbol no es podia parlar perquè és de les poques coses de què Giró no entén un borrall, ja se sap que l’altre tema que mou muntanyes és el sexe i sobre això, i gairebé només sobre això, van girar les qüestions.

Començant per la proposició d’una dona del públic, no per satisfer-la a ella sinó al seu fill, que era un suposat bon partit: el va presentar com a “polític i independentista“ i, per tant, Giró ja va poder descartar Santi Vila i Iceta –a qui li agraden “més tendres que ell”, va dir. Després, és clar, no va tardar a sortir el perquè no ha acabat de cuallar la relació amb Toni Cruanyes: el va excusar dient que “està casat i és convergent” i “no és tan libidinós i salvatge” com Giró, però va deixar clar que “ell vol, però no pot” i que “si l’apretés es deixaria”, conscient que si passés, seria tot un “escàndol” nacional.

Tot això i més per anar conduint la situació a l’esmentat trio. “Has fet mai un trio?” era la pregunta del públic. “Sí”, la resposta. “Més d’un; els trios et posen a lloc”, hi va afegir. Astorats, esmaperduts, Xuriguera-Faixedas no sabien què dir i preguntaven més sobre aquest tema que no semblaven conèixer de primera mà per descobrir que millor que “la teva dona faci trios per una banda i tu per una altra” i que, en cas de practicar-ho plegats (Giró- Xuriguera-Faixedas), el seu es podria anomenar un “trifàsic”.

Marc Giró va fer riure, molt de riure, per la seva desinhibició i perquè és tal com raja. És cert que té un estil molt particular i és d’aquests personatges que divideix opinions: o t’agrada molt, o no t’agrada gens. El que vam descobrir, però, és que lluny de ser frívol, de què tot sovint se l’acusa, és un home sensible. Com quan va captivar el públic explicant –mai no ho havia fet fins ara– la seva relació amb la família de Jordi Cuixart a través de la seva bona amiga Txell Bonet. Es va emocionar en un moment i nosaltres amb ell, però també ho va aixecar amb la força de l’humor, el mateix que manté fort Cuixart –de qui va dir que, de petit, devia haver caigut a la marmita, per la força que manté– tot explicant l’anècdota amb un taxista madrileny “molt fatxa” que van haver d’aguantar, dos gais (ell entre ells), la Txell i el seu fill Amat donant-li la raó en tot fins que, en sortir del vehicle, li van regalar una enganxina en pro dels drets dels gais i lesbianes.

Es va acomiadar, és clar, assegurant que si li truquen vindrà una altra vegada i més si li demanen de fer un altre trio.