L'Ebre reclama que es reconeguin els seus trets culturals a tot el país
Analitzen en un congrés la cuina els jocs tradicionals, la música i els bous
«La que més necessita que el país la reconegui com a cultura és la festa dels bous.» Així ho va assegurar el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, en la taula rodona de l'àmbit de bous que es va celebrar ahir al matí en el marc del Congrés de Cultura Popular de l'Ebre. Salvadó va reconèixer que els bous són una tradició «que s'ha vist poc pura, ja que la cultura de l'Ebre és de transició». No obstant això, va reclamar que els bous es converteixin en una festa de primera divisió «i no de subcultura com a vegades s'havia considerat».
L'objectiu d'aquesta taula va ser normalitzar les festes dels bous: «No ens hem d'avergonyir que ens agradin els bous», va comentar Santi Valldepérez, coordinador d'aquest àmbit del congrés. En la taula rodona, també hi van participar el president de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de l'Ebre, Miquel Ferré, el veterinari Jordi Vendrell, l'antropòloga Mari Carme Queralt i la cap de patrimoni del Museu Camargués. Tots van coincidir en l'arrelament d'aquestes festes a les Terres de l'Ebre, i fins i tot l'antropòloga Dolors Queralt va apuntar: «Ho vivíem quotidianament fins que es va aprovar el decret de protecció dels animals, quan ens hi vam començar a fixar.»
Després de la taula rodona, es van celebrar diversos tallers i activitats relacionades amb l'àmbit dels bous i també amb l'àmbit dels jocs i els esports tradicionals del territori. Així, els assistents van poder jugar a saltar corda, a bitlles, al pisso i fins i tot van poder aprendre els secrets dels retalladors en un concurs d'anelles.
A banda dels bous, també van ser protagonistes del congrés la cuina, caracteritzada per la riquesa de productes del territori, els jocs tradicionals, que molts se centren o es practiquen al riu, i la música i la dansa, caracteritzada per la jota, el tabal i la dolçaina. Tots aquests elements, com es va repetir reiteradament durant el congrés, configuren i formen part de la història de les Terres de l'Ebre i, per tant, són elements d'identitat i de cohesió social.
