Viatge al meu interior

A París, quan se celebraven les reunions d'artistes al cafè restaurant El Catalan, l'acadèmia dels bevedors, a principi del segle passat, André Breton, cap del grup surrealista, va ser qui va donar vida al joc del Cadavre-exquís, a partir de la màgia de l'atzar i l'ocultació. Però mai la sang d'un poeta va fer bategar el vell cor del gran joc com ho ha fet la de Pedro Alba.

Vaig convocar el poeta i cantautor de Cerdanya Samuelle Arba i el mag de la performance Pedro Alba per jugar un cop més al Cadavre-exquís. Tot plegat formava part d'un projecte que ara es presenta sota el títol de Booom! Nadie se acordará de tu fugaz presencia, i que inclou els manuscrits i un llibre de recent edició de Samuelle titulat Viaggio in me stresso (Viatge al meu interior), de GDS Edizioni, amb poemes premiats en diversos concursos a Itàlia, el qual m'he permès la llibertat d'utilitzar per encapçalar aquest article. El cadavre-exquís és una condició per les mostres que esdevindran a l'espai d'art del meu taller (Rosselló Tàrraco) i que més endavant seran part d'un projecte més ambiciós, com ja ho va ser en la seva anterior edició, ara fa set anys. En la primera reunió, Pedro Alba va enregistrar la conversa que vam tenir al voltant de la taula i que ara, convertida en imatge, es pot veure en un lector de DVD. Una fluctuant línia verd làser que es mou segons les modulacions de la veu i tendeix a l'infinit; una síntesi de la performance que ja vaig poder veure a Barcelona, a la galeria Espai Motel, en la inauguració de l'exposició de pintura de Toni Navarro. Quan ja plegàvem, els vaig dir que la cosa havia anat prou bé, però que ens veuríem un altre dia, perquè a tot plegat li mancava sang. Era, és clar, una manera d'esperonar-los, perquè la reunió havia estat molt planera i exigia un crescendo emocional. En la segona trobada ja vaig veure que els ànims estaven més encesos. Vaig deixar un paper plegat en tres sobre la taula, potser en record al Cadavre que vam fer amb Rafael Bartolozzi, ja fa temps, on el tercer espai va quedar en blanc; o no, jo no tenia clar si participar o restar en el meu paper de mestre de cerimònies, que és el que finalment vaig fer. Samuelle va començar a dibuixar al centre del paper un tauler d'escacs en blau ultramar i rosa fred, que en alguna cosa recorda el joc de l'oca, ja que en un dels quadrants s'hi amaga la mort. Samuelle va ocultar convenientment el seu treball, deixant-lo entreveure al seu company. Pedro Alba va agafar un cúter i, sense pensar-s'ho dos cops, es va fer un parell de talls en un dit. estàvem esgarrifats. I va començar a estampar la seva empremta de sang sobre el paper. Després va xuclar la sang amb la seva ploma estilogràfica i va escriure els Principis bàsics per realitzar un Cadàver-exquisit. El quasi centenari joc surrealista pren embranzida, revitalitzat ara amb la transfusió de la sang andalusa de Pedro Alba i en el subtil dibuix de Samuelle Arba. Resta palès l'irremissible destí que Pedro Alba descriu en el seu manifest: «Primer exquisit, més tard cadàver.»