I també la poesia

“En el parèntesi de la vida en què ens trobem immersos, rellegeixo els llibres que sempre m’han acollit com una mare quan hi he retornat amb esperit plàcid o adolorit. Són dos llibres de poemes. L’un, Versions de Rilke, de Joan Vinyoli, m’ha permès llegir Rilke des dels ulls de Vinyoli, i Vinyoli des dels ulls de Rilke. Hi he trobat sempre un vers esplendent, un interrogant colpidor i els caires de l’ànima humana. L’altre llibre és Nabí, de Josep Carner, un poema narratiu que flueix com un riu de paraules i de música. I també voldria recomanar l’obra no prou coneguda de Felícia Fuster, que admiro per la sensualitat del vers i la riquesa de la imatgeria”.