La pandèmia ha fet minvar els ànims de diversos autors

Tot i la sensació que es publiquen massa llibres, això no vol dir que quan s’aconsegueix treure una novetat no es mereixi promoció, atenció mediàtica, distribució i, sobretot, arribar als lectors potencials. La situació de confinament ha esguerrat les il·lusions de molta gent, en tots els sectors. Com que ha coincidit amb el Sant Jordi i la campanya prèvia, ha afectat molt el món editorial.

Tres autors ens confessen com se senten en aquests moments. Són una mostra de la diversitat del sector.

David Nel·lo té una trajectòria reconeguda, els darrers anys amb premis com el Sant Jordi per Les amistats traïdes (Enciclopèdia). Guanyar un dels premis més importants no és senzill, han de confluir moltes circumstàncies, i que quan s’aconsegueix sigui un any així, és complicat de gestionar.

“Ingenu de mi, em pensava que seria el rei de la festa, i el problema és que no hi va haver festa. Entenc que això és un mal menor, perquè ara mateix podria comptar entre les víctimes de la pandèmia”, comenta Nel·lo. “Dues reflexions: primera, la glòria i la compensació econòmica del premi no me les pot arrabassar ningú, i això, en els temps difícils que corren, ja és una gran victòria; segona, em sap greu haver-me perdut el contacte directe amb els lectors, un bé preciós que anima l’existència solitària dels escriptors”, afegeix.

Pel que fa al Sant Jordi del juliol, comenta: “Si es fa, allà em tindreu, disposat a signar fins que se m’encarcari la mà. Aquell dia, si arriba, ho donaré tot, amb la sensació que m’he salvat del naufragi, com Robinson Crusoe. I, com ell, en un instant d’exaltació, renegaré del meu passat de descregut i daré gràcies a la Providència.”

Sílvia Gruart, després de quatre anys d’esforços i esperes, va aconseguir debutar fa poques setmanes amb En fals (Angle). “En fals va arribar a les llibreries i una setmana després van haver d’abaixar la persiana. Està vivint la quarantena. No ha nascut en el millor moment, ningú s’ho podia imaginar... Abans que tot es precipités, vaig visitar alguna de les meves llibreries de referència i hi vaig poder veure la novel·la envoltada d’obres d’autors que admiro”, afirma l’autora sobre un títol premonitori.

“S’haurà de buscar la manera de gestionar tot això, perquè arribaran molts títols de cop. La sensació que tinc amb En fals és que, fent un símil amb una cursa, va recórrer el primer metre i, de sobte, es va aturar el cronòmetre. Dos mesos! És com si encara fos a la línia de sortida, esperant per tornar a començar. Es mereix una altra oportunitat”, assegura. I no s’està de comentar: “El dia de Sant Jordi em vaig llevar amb tristesa. Em feia tanta il·lusió celebrar-lo amb les parades al carrer, les roses i per primer cop des de l’altre costat...” A veure com li va el 23 de juliol, doncs.

Sílvia Cantos encara no ha debutat. De moment ha viscut un endarreriment i ara està previst que la seva novel·la, Ulls de nit (Columna), surti l’1 de juliol.

“La sensació és d’una certa desil·lusió; pensava que abans del dia de publicació ja podria assaborir l’arribada de la novel·la a les llibreries, però el virus m’ho ha robat”, comenta l’autora, que prefereix que surti com surti abans que assumir un nou endarreriment. “Fa anys que somio aquest moment. No és el més favorable; la recessió econòmica que ens espera no és un bon company de viatge, però estic convençuda que aquestes setmanes de confinament molta gent ha redescobert la màgia i el plaer de la lectura.”

“Els mesos d’estiu són una època propícia per a la lectura i, humilment, crec que Ulls de nit té ingredients per ser una bona lectura d’estiu: fresca, imprevista, evocadora, intensa, apassionada...”

Quant al sector, hi veu una renovació, sobretot pel que fa a les presentacions. “N’he presenciat moltes en què no superàvem la desena d’assistents i, en canvi, aquestes setmanes he vist xerrades i presentacions via Instagram i YouTube amb molta participació; aquesta mena de contacte virtual ha arribat per quedar-se i pot apropar lectors, sobretot els joves, que són els més cars de veure en actes a llibreries i biblioteques”, conclou Sílvia Cantos.