El Palau condemna CDC

La nova normalitat que s’imposarà arran de la crisi del coronavirus –sanitària, social, econòmica i qui sap si també política– anirà precedida per l’estocada judicial que el Tribunal Suprem va donar ahir a la vella normalitat del país, aquella que els periodistes Pere Cullell i Andreu Farràs van batejar tan encertadament com “l’oasi català”, un país on manaven sempre els mateixos i no hi passava mai res. La sala penal de l’alt tribunal espanyol va fer pública ahir una sentència de 440 pàgines amb la qual confirma la primera condemna a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per un cas de corrupció. El que va ser partit hegemònic a Catalunya durant dècades ha estat condemnat a pagar 6,6 milions d’euros, diners que va rebre en el marc de la trama de finançament il·legal del partit que tenia com a vèrtex el Palau de la Música i l’acció còmplice i encobridora del seu expresident Fèlix Millet.

La sentència, que resol la multitud de recursos presentats contra la sentència dictada el gener del 2018 per l’Audiència de Barcelona, confirma en quasi tots els punts el pronunciament de primera instància amb unes lleus modificacions. En primer lloc, retalla en sis mesos la condemna a Gemma Montull, la directora financera del Palau i filla de Jordi Montull, mà dreta de Millet. D’aquesta manera, Gemma Montull es queda amb una condemna de quatre anys i no evitarà l’entrada a la presó, tal com era la seva intenció i la de la fiscalia, que durant el judici va rebaixar la petició de pena a dos anys després que l’acusada s’avingués a col·laborar per incriminar CDC.

L’altra modificació important que incorpora la sentència és la retallada substancial de la condemna imposada a Daniel Osàcar, extresorer de Convergència, que finalment haurà de complir tres anys i sis mesos de presó, nou mesos menys del que li havia imposat l’Audiència. Amb la resolució definitiva Osàcar, que confiava a ser absolt, és condemnat, només, per un delicte de blanqueig de capital, ja que el Suprem ha considerat que no hi havia motius per condemnar-lo per tràfic d’influències.

Es dona la circumstància, doncs, que l’únic càrrec de CDC que ha pogut ser portat a judici ha estat absolt de tràfic d’influències, perquè no s’ha pogut demostrar que Daniel Osàcar pressionés cap funcionari per adjudicar obres a canvi de comissions. En canvi, el Suprem sí que considera provat que CDC va ser el destinatari de 6.676.105,58 euros que fins al 2009 el partit va rebre a través del Palau de la Música procedents de l’empresa Ferrovial, que pagava amb comissions del 4% les obres adjudicades.

En tot cas, la sentència feta pública ahir explica que la feina que va fer Osàcar va ser la de “possibilitar el cobrament” de les comissions que es van acordar amb Ferrovial amb anterioritat a la seva arribada al càrrec de tresorer de CDC. Osàcar va assumir aquesta responsabilitat el 2005, després de la mort del seu antecessor, Carles Torrent.

Pel que fa a la resta d’acusats, Fèlix Millet i Jordi Montull hauran d’ingressar a la presó, quasi onze anys després que reconeguessin haver-se emportat sumes milionàries del Palau de la Música. El primer haurà de complir una condemna de nou anys i vuit mesos, mentre que el seu home de confiança ha estat condemnat a set anys i sis mesos.

Pel que fa al capítol de responsabilitats civils, la dona de Fèlix Millet, Marta Vallès, haurà d’assumir el pagament de 4,7 milions d’euros, dos milions menys del que dictava la condemna inicial. Vallès va morir el 2018. La suma de diners que van desaparèixer del Palau de la Música arriba als 23 milions d’euros.

El coneixement de la sentència va motivar ahir la reacció del PSC, que a través de la diputada Eva Granados va exigir explicacions a Artur Mas, que sempre ha defugit una implicació directa en el cas. Des de Ciutadans, el diputat Carlos Carrizosa també va carregar contra CDC, a qui va acusar d’espoliar el país.